Escalada Tradicional

Equipament de vies

2012-01-27T01:04:00.002+01:00

Sobre el tema d'equipar hi ha opinions de tot tipus, matisos, tendències, que des d'una postura tradicional, conservacionsta, ecologista, digali com vulguis, s'intenta entendre d'alguna manera, encara que sovint sigui difícil i demani un gran esforç. El què no es pot entendre de cap manera i tampoc és ni molt menys respectable és l'equipament amb material galvanitzat. Tots sabem de sobres que el material INOX té una vida útil molt més llarga. Llavors, perquè quasi tots els oberturistes o equipadors fan servir material galvanitzat? Perquè és més barat? Si és trist anar empobrint l'aspecte natural de les nostres roques pel fet de no voler apendre a posar friends, encara ho és més pel fet de no voler gastar-se uns euros més amb anclatges inoxidables.

Seria interessant reenviar/difondre aquesta imatge per intentar concienciar-nos tots plegats del futur que els espera a les nostres roques si no les cuidem una mica més.

Tot quarsita: Vallferrera endins

2012-01-16T20:55:00.000+01:00

Al Pirineu segueix sense nevar i les roques de Norís de la Noguera de Tor (Vallferrera) són un lloc excel·lent on gaudir de la escalada tradicional al solet. La roca, una quarsita vermella molt poc habitual en aquest país.

Una manera creativa d'assegurar-te que un friend dubtós aguanta: fas que el provin els teus amics.

I aguanta...

A dalt i a baix, Joan de Rivert amb el friend testat, encadena a vista l'Esperó de Norís (6c E), una de les vies més compromeses i exposades de la Noguera de Tor.

Les topos

El preu de l'energia

2012-01-15T11:21:00.000+01:00

Al Brasil, mentres els mitjans de comunicació parlen sobre la vida dels famosos, el cap de la Tribu Kayapo reb la pitjor notícia de la seva vida: Dilma, la nova presidenta del país, ha donat el vist i plau a la construcció d'una planta hidroelèctrica de 400.000 ha que sentencia de mort tots els pobles propers, uns pobles que no necessiten l'electricitat per viure... Però aquest és el preu de la nostra, SI LA NOSTRA, qualitat de vida "moderna".

Des de casa nostre, amb les nostres "grans" ocupacions i procupacions diaries, poc hi podem ajudar. Potser com a mínim ser responsables en el consum energètic i aportar un petit gra de sorra amb una firma en contra del projecte en aquest link:

http://www.raoni.fr/firma-peticion-contra-belo-monte.php .

.

Baldellou

2012-01-14T12:15:00.002+01:00

Ara que és hivern, pels que els agrada escalar al solet, presentem unes ressenyes que ens ha enviat Jordi Marmolejo d'unes vies d'escalada neta obertes a la zona de Baldellou entre els anys 80 i 90. A disfrutar-les!

Tot Pissarra: Vall de Cardós

2012-01-09T12:11:00.000+01:00

Marçal Lloret i Joan de Rivert a les vies Slate (6c) i Castanyada (6c), a les roques de la Llosera, i a la Placa d'Ainet respectivament, unes fotos que transmeten força bé l'ambient i les sensacions que es viuen durant l'hivern en aquest racó del Pallars Sobirà.

A punt de fer l'últim pas de la via Slate, on cal fer un mantel al final (vegeu la marca d'un mà a la part inferior de la foto, que coincideix amb l'eix de la mirada de l'escalador). En escalada tradicional, no hi han reunions abans d'acabar la paret.

Els últims moviments de la via Castanyada, sobre infimes regletes...

Pica d'Estats, via Directa Sud

2011-12-11T16:32:00.001+01:00

És tant famosa la Pica d'Estats per als excursionistes, com desconeguda la seva paret sud per als alpinistes. Aprofitant el bon temps i unes condicions de neu excepcionals, em vaig aventurar a escalar aquesta paret que tants anys feia que li anava al darrere, després d'haber-ne vist una ressenya per primera vegada al llibre de Pallars Aventura que va escriure Albert Ibáñez. A vegades no fa falta viatjar, el Pirineu és increïble!!!

A sobre, la cara sud de la Pica d'Estats vista de perfil.

Un moment de descans, en una escalada en solitari.

Tres països: Catalunya, França i Andora, en vistes des del cim principal.

Collegats, vies noves a la Roca del Diable

2011-12-11T15:38:00.001+01:00

Aquesta tardor han aparegut dues vies noves a la Roca del Diable, amb la casualitat d'haber estat obertes una l'andemà de l'altre per cordades diferents, però amb un mateix estil, un estil cada vegada més habitual en aquest racó del Pirineu...

Escalada Tradicional

2011-11-07T20:25:00.001+01:00

Nova via al Pedraforca!

2011-10-20T15:11:00.001+02:00

Adrià Chueca i Armand Ballart s'aventuren durant dos dies a la nord del Pedraforca per traçar-hi un itinerari extraordinariament autèntic, llarg, difícil i en l'estil més tradicional.

Collegats, Paret Prohivida

2011-10-13T17:08:00.000+02:00

Pic de Peguera, cara oest

2011-10-13T17:03:00.001+02:00

Regió d'Amitges

2011-10-13T16:53:00.000+02:00

Sector Trad al Monastero

2011-09-12T16:39:00.000+02:00

Subenulls Inferior, nova via a la cara nord

2011-08-24T15:14:00.001+02:00

Fissura increïble de la última tirada (6c). Foto: Marc Ollé

Arribant al Diedre Blanc

Sant Maurici, una via oblidada

2011-08-24T15:10:00.000+02:00

Marc Ollé començant l'escalada

Vies Noves a Malanyeu

2011-06-10T22:57:00.000+02:00

Perquè el tradicional no és només per les fissures, aqui hi teniu unes plaques increïbles per posar a prova la vostra intuició...

(Font: Adrià Chueca)

Fissures al Vermell

2011-02-23T13:34:00.000+01:00

Tot i que el Vermell és una zona d'escalada esportiva, també hi podem trobar algun itinerari d'escalada tradicional, com és el Diedre Lògic, una via dels 70, obert en escalada combinada, però que actualment es fa totalment en lliure amb unes dificultats que ronden entre el 6c i el 7a. A disfrutar del vídeo...

Alt Urgell, vies sense ferro

2011-02-16T00:58:00.000+01:00

A continuació hi teniu un magnífic llegat de la mà de Miquel Blanco i companys: nou vies pràcticament netes d'entre 100 i 250 metres, sobre un calcàri excepcional i amb dificultats de fins a 7b. Tot un regal per a les mentalitats més puristes. A disfrutar-les!

(Fes click per ampliar les ressenyes)

Santa Coloma de Farners

2011-02-08T21:06:00.000+01:00

En aquest vídeo hi veureu una primera ascensió d'un dels blocs de Santa Coloma de Farners. L'escalada es desenvolupa durant dos dies. Durant el primer dia la humitat va fer impossible superar el primer tram de l'escalada però l'andemà a última hora, la roca es va assecar del tot i es va poder filmar el segon tram de la via. En quant a les dificultats... difícil de cotar; la part inferior de la via és un bloc de 6a+ i la part superior és més fàcil però, hi ha algun 6a de via en aquest país que tingui moviments tant difícils?

Per a la filmació, l'escalador va haver d'encadenar la via dues vegades per poder agafar un pla general i després un pla picat i poder combinar els dos plans amb l'edició. Si s'hagués filmat amb dues càmeres, un dels dos operadors sortiria al plà general. Son moments en que l'escalador s'ha de ficar al servei del càmera i passa a ser un actor.

Aquest vídeo ha estat gravat en HD, escolliu a la pestanya inferior la ressolució de 720 pixels per veure'l amb millor qualitat.

Destrucció d'una glaçera?

2011-02-04T13:28:00.000+01:00

Pascua Lama és un projecte de minera que consisteix en l'explotació a cèl obert d'un jaciment d'or, plata i coure, i que ara es troba a sota d'una glaçera situada a la frontera entre Chile i Argentina. Això significa arrencar el gel, remenar grans masses de terra i la conseqüent contaminació de l'aigua on es proveeixen tots els pobles de la zona. La típica anada d'olla d'una multinacional molt poderosa en la que és membre George Bush pare, o sigui, els monstres de sempre, que fan i desfan el que els dóna la gana, passant per sobre de qui faci falta, fins i tot dels governs de Chile i Argentina, que han aconseguit camelar a base de diners i de pressions. Com que els mitjans de comunicació estan controlats per aquestes multinacionals, la única manera de fer-ho saber a tothom és mitjançant internet...

Enllaços de vídeos del què està passant:

http://www.youtube.com/watch?v=qmYeSCt5YW4&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=q4vGJgya7EY&feature=related

Comentàris d'alguns afectats:

"Soy argentino, soy de la provincia de San Juan y hace un rato estan censurando cada documental o articulo sobre la contaminación a cielo abierto y su enorme impacto ambiental. Hermanos Chilenos, unamos fuerzas y defendamos lo que es nuestro."

"Se estan llevando nuestro oro y de paso contaminarán nuestro territorio. Es inaceptable, pero no me extraña que estos goviernos titeres de las grandes transnacionales sean incapaces de actuar con rectitud y firmeza. ¡Estan depradando nuestra nación!

Noves vies a Sta Coloma de Farners

2011-01-31T12:04:00.000+01:00

Aquest racó de la Selva, conegut més aviat per l'escalada en blocs, descobreix els últims mesos un bon nombre de vies d'escalada tradicional, la majoria a càrrec d'Aleix Font. La tònica general d'aquestes, son les entrades difícils, on és necessàri el cras pad, amb seccions superiors que demanen saber-se protegir amb friends. A contnuació, teniu una petita mostra de les possiblilitats que té el sector.

Si fas tradcional no fiques xapes i per baixar d'algun cim, com el de la via Commited, que no permet instal·lació natural de ràpel, cal desgrimpar-ne el tram superior. Foto: Maria

*La graduació en aquest tipus de vies sempre és difícil, de manera que cal pendre-la com a algo totalment orentatiu. Alguns dels noms de les vies estan encara per determinar.

Fes click per ampliar les ressenyes

1. Commited ED+ 6c, una entrada molt exposada amb caiguda força lletja fa que sigui recomenable assajar els moviments amb la corda per dalt. Baixar del cim amb ràpel no és possible ja que la morfologia de la roca no permet una instal·lació natural per despenjar-se. Per baixar, cal desgrimpar fins la darrera fissura i després flanquejar a la dreta. Porteu tascons i un friend mitjà.

2. 6a, magnífic esperó que tot i que permet la protecció amb tascons, es pot fer sense cordes si s'abandona l'escalada a la fissura hortzontal.

3. 6a, entrada de boulder força difícil que dóna pas a l'agraïda fissura.
4. Off-With trencaroba 6b, el nom de la via ja ho diu tot, porteu esparadrap i friends o excèntrics grans.
5. La Burilla 6a, Aquesta via s'enfila per un esperonet característic amb una bola a sobre.

6. 6a

7. Via dels Cristalls 6b, una entrada exposada i una part superior magnífica que segueix uns petits forats amb cristalls de quars que se'n van cap a l'esperó. Una possible caiguda pendular en aquest tram final fa que sigui una via força delicada.

9. 6a, off with amb roca punxant. Porteu peçes grans.

8. 6b, interessant escalada en fissura de dificultats obligades. Al cim no hi ha instal·lació de ràpel. Per la primera ascensió, es va haver de lligar la corda a un arbre que hi havia al darrere per poder baixar per la banda contrària de l'agulla.

10. El pianu 6b+, Comença recte i vertical, no es pot col.locar res fins al 4/5 metres. Pas dur per aixercar-te i sortida per dalt un xic a muerte.pots protegirte al mateix lloc que a la a la via del costat

11. Variant d'entrada per fer que siguin més fàcils la "Romu District" i "la que t'escalfa". 5e nomes lu vermell.

12. Romu district 6c, Comença un metre i mig a la dreta de la va anterior. Entrada de bloc molt dura, un cop trinques el planer gross t'aixecques i continues per la mini fisura. Via amb passos de bloc, ofereix varis punts per protegir-te. Sortida intensa.

13. La que t'escalfa 6a, la mes fàcil del sector.

Míriam a Patriarques

2011-01-22T22:24:00.000+01:00

"Míriam" (6a+, 6b) és la via "fàcil" de la triologia de Salbador Gonzàlez a Partiarques. Son dues tirades que s'enfilen per un mur de roca increïble, tipu cara sud, segurament l'únic pany de tota la paret que ofereix aquesta qualitat. A continuació us mostrem unes fotografies fetes durant una possible primera repetició que es va fer al estiu 2009, amb accés per la via "Sabadell" (6c). Les fotografies superiors i inferior dreta, pertanyen al primer llarg de la "Míriam", després d'haver escalat el tres primers de la "Sabadell". La fotografia inferior esquerra pertany tram clau de la "Sabadell" (6c).

Fotògraf: Germinal Sánchez.

(Fes click per veure les imatges en gran)

Col·lecció d'assegurançes

2010-11-28T16:22:00.000+01:00

A continuació podreu disfrutar d'una simpàtica recopilació d'assegurançes i reunions d'algunes vies d'escalada tradicional a Montserrat. Hi ha una mica de tot, des dels típics ferros dels 50, fins als moderns encastadors que es fan setrvir ultimament. Alguns estan a caldo, d'altres no tant...

Fotògraf: Germinal Sánchez. (fes click per ampliar les fotos)

Cingle de Cal Pigot

2010-11-12T12:35:00.000+01:00

Text i fotografies: Adrià Chuecas

Fes click per ampliar les imatges

A l'esquerra, segon llarg de Atemptat a l'Autoritat, a la dreta, primera ascensió de la via Tor'a.

Intent a Pecata Minuta

2010-11-08T12:05:00.000+01:00

Pecata Minuta (Abo- 7b), una de les vies d'escalada neta més difícils de Montserrat, coneix un intent a vista a càrrec de Cuca. L'escalador portuguès soluciona amb èxit el tram inferior de la via, però les degut a les baixes temperatures i a un vent molt fort i sense treva, el rotpunkt s'haurà d'esperar per un altre dia. Un intent com aquest, en un dia gris i fred i amb una bona caiguda final sobre friends, després d'una llarga i intensa lluita, dignifica al màxim l'escalada tradcional a Montserrat i fa d'aquest esport, alguna cosa més que la simple resolució de moviments. A continuació, algunes fotos de la via. Fotògrafa: Patty Trespando.
.

Fes click per ampliar les fotos

Més vies a Sant Benet: el Pebrot i a la Carota

2010-11-08T11:45:00.001+01:00

Aquest racó de Trinitats, olbidat durant molts anys per la majoria d'escaladors, esta veient als últims dies una petita renaixensa en quant a obertura de vies noves. Al Pebrot hi apareix La Variant dels Incivics, una travessia que aprofita una filera de forats per enllaçar el primer tram de la Animal de Ciudad amb la Popipo, i a la Carota s'estrena una nou itineràri que s'enfila per la dreta de la Normal i que aprofita un mur força interessant que encara estava per obrir.

Vies noves als Flautats

2010-11-03T11:14:00.001+01:00

La cara sud dels Flautats té un raconet de totxos de no gaire alçada, però amb una roca de qualitat excel·lent, on recentment s'hi han obert algunes vies d'escalada neta. A continuació us en mostrem una petita ressenya.

*La via Copròlit, al no oferir gaires possibilitats per assegurar-se, de fet, només té un merlet, s'ha assajat amb la corda per dalt. La reunió, comuna amb la via Els papas semiretirats, pertany a un antic projecte d'escalada esportiva.

.

Fes click per ampliar la ressenya

"Té Pebrots", nova via al Pebrot

2010-10-31T00:00:00.002+02:00

Té Pebrots (ED 6b) és la última via d'escalada neta oberta a l'agulla del Pebrot (Sant Benet). El nou itinerari aprofita el mur de l'esquerra de la via Animal de Ciudad, aconseguint d'escalar l'agulla per un traçat més directe però també més lògic i per tant més fàcil que la seva via veïna. Cal tenir en compte que Animal de Ciudad, una via dels 80, va ser equipada per dalt i és per això que en algun moment no segueix les millors debilitats de la paret (tot i tenir la voluntat de fer-ho). Per altre banda, la nova obertura coincideix, i no per gust, amb tres burins de la via antiga, que a més son trams que es poden assegurar de forma natural sense masses complicacions. I aquí ve el moment de plantejar-se; si durant una època es van equipar vies classiques per poder fer-les en lliure, perquè en aquell moment el lliure estava de moda i era l'evolució, em pregunto si ara podria començar a ser el moment en que l'evolució anés pel camí de treure antics burins que ara fan "nosa" perquè no permeten que una via nova d'escalada neta sigui el 100% "pura". El tema és força delicat, però no seria mala idea fer-ho, almenys, en vies que no repeteix pràcticament ningú i que per tant, ningu trobaria a faltar aquests burins vells. Cadascú ho veurà a la seva manera, el temps ho dirà...

Descripció de la via: començem uns pocs metres a l'esquerra de la via Animal de ciudad i ens enfilem pel centre de la placa (6a) fins arribar a la gran balma. Muntem reunió a l'esquerra de la balma, en un forat que permet posar-hi friends mitjans. Aquesta reunió es pot reforçar amb el primer burí del segon llarg de Animal de ciudad. Sortim de la reunió fent un flanqueig difícil a l'esquerra fins a un forat gran. Superem la balma (6b de bloc amb un merlet) continuem recte fins a un segon merlet, i pugem cap a la dreta fins a trobar-nos amb la continuació de Animal de ciudad (dos burins). Continuem pujant per l'esperó, que és força exposat, ja que no es pot assegurar a partir de la vira, fins arribar al cim del Pebrot.

Josep Climent recupera el primer llarg de la Té Pebrots

Paret nord de la Mòmia

2010-10-29T21:48:00.000+02:00

Fa més d'un any, la cara nord de la Mòmia va conèixer una nova via d'escalada neta, però per falta d'una bona fotografia d'aquest pany de paret, no n'hem publicat la ressenya fins ara.

Ves t'ho pensant (ED- 6a) té una entrada de moviments delicats gens fàcil d'assegurar, però passat aquest tram es continua per un mur de merlets fins al extrem esquerre del llàvi de la Mòmia, on cal muntar reunió en un parabolt de la via Normal. Després es puja pel centre del llàvi i es continua paret amunt fins arribar al cim. La roca és sempre de gran qualitat. En conjunt, una via molt interessant per iniciar-nos a aquest tipus d'escalada Montserratina. Porteu forçes bagues per a merlets i algun friend.

A sobre el segon llarg, a sota, tres imatges del primer. Fotògraf: Jordi Climent

Nova via al Contrafort de la Prenyada

2010-10-28T10:50:00.000+02:00

La regió de Sant Benet és una zona d'escalada on ja pràcticament està tot obert. Tot i això, si busquem una mica, sempre queda algun racó on poder gaudir d'una primera ascensió. La paret nord del Contrafort de la Prenyada, per exemple, és un mur semidesplomat de roca increïble, on fins ara, son pocs els que s'havien fixat amb les seves possibilitats.

Betzina i Foc és la última poroposta trad d'aquesta regió de Montserrat: després d'escalar el primer tram de la fissura de la via La Noia de les calçes d'or, es continua amb quatre passos de bloc per entrar al desplom. Després es segueix recte amunt, amb una secció inprotegible, molt psicològica, fins arribar a dos grans merlets que permeten asegurar-nos. A partir d'aquí l'escalada és més agraida i amb pocs metres més s'arriba a una reunió de parabolts que pertany a un antic projecte. A la via hi trobareu dos merlets, un a l'entrada del desplom, que marca l'inici, i un altre a la part superior. Una setmana després de la seva obertura, ja coneix una primera repetició.

La vall Ruda, fissures a l'ombra

2010-07-20T20:37:00.000+02:00

Descobrir una paret de granit de 150 metres al costat de casa no passa gaires vegades a la vida. És per això, que hem dedicat dues setmanes al silenci, per escalar dia si, dia de descans, i d'esquerra a dreta, quasi totes les línies de la paret. El resultat ha estat un bon grapat de vies d'escalada neta, normalment sobre bones fissures i sempre amb molt de pati! Desitgem de tot cor la la paret segueixi tenint sempre el mateix aspecte que el que ens hem trobat i esperem que a ningu se li envagi la olla fent servir el taladro, que per cert, estem dins del parc nacional i està prohibit.

A les fotos, Pol Ordeig i Joan de Rivert escalant les vies Kraftwerk (7a) i Facteur de Chut (7b).
Fotògraf: Gerber Cucurell

La vall de Gerber, pilar nord del Bassiero

2010-07-07T14:02:00.000+02:00

Aquests últims dies han tingut lloc un parell d'obertures a la cara nord del pic occidental de Bassiero, a càrrec de P. Trespando i G. Cucurell. Les vies han quedat totalment netes de material i es caracteritzen per tenir bon ambient de cara nord. A continuació us presentem les ressenyes.

(fes click per veure la topo en gran)

Fissures a la Vall de Boí

2010-06-26T22:55:00.000+02:00

CAVALLERS CLEAN!
:

Malgrat que la zona de Cavallers és coneguda per ser el paradís de les fissures amb parabolts, ja des de fa un temps que alguns escaladors de la zona com Unai o Orol Baró, han començat a obrir alguns itineraris d'autoprotecció molt a prop de la roca del Pantocrator. Aprofitant la recent obertura de dues vies noves, presentem a continuació algunes ressenyes dels itineraris més interessants per a l'escalada neta.

Fotos: Patty Trespando (fes click per ampliar-les)

Fes click per ampliar la topo

Fissures a Sta. Perpètua de Gaià

2010-06-16T20:32:00.001+02:00

Ja fa un temps que Paco d'Igualada va obrir aquest sector de fissures molt a prop del poblet de Santa Perpètua de Gaià. Les vies van quedar totalment netes i les reunions sobre assegurançes tradicionals. Tot i que la qualitat de la roca no és sempre de primera qualitat, aquest és un bon lloc per empotrar una estona i gaudir de la tranquilitat d'aquest racó de la Conca de Barberà.

.
Vies: 1. Los Rokipankis (20m, 6c) 2. Involució (35m, 6b) 3. The real thing (35m, 6c. Té una variant a la part superior) 4. Better way (35m, 6b) 5. Reiquem for a Bolt (40m, 6b). La via Involució ha estat oberta posteriorment a les anteriors per Pollito i Gerber. No té reunió, des del cim cal desgrimpar fins a la reunió de les vies de la dreta.

Fes click per ampliar les ressenyes

Serra d'Ensija, més sobre les Rocateres

2010-06-15T19:33:00.000+02:00

Adrià Chuecas ens envia unes fotografies més de la part central d'aquest increïble indret del Berguedà...

Fes click per ampliar-les

Serra d'Ensija, les Rocateres

2010-05-02T21:45:00.000+02:00

Ramon Maeso ens envia algunes fotos d'una gran zona de blocs situada a la cara nord de la Serra d'Ensija. Ja han obert algunes vies i l'estil el tenen ben clar: sempre en CLEAN. També van muntar una cinta increïble de pedra a pedra (foto superior) amb el Pedraforca de fons. La roca és un calcari molt compacte i els blocs son de totes mides, els més alts de 30 metres. Sens dubte un lloc que promet de veritat. Com es nota que a les noves generacions ja comença a no motivar-nos escalar si no és amb friends, tascons i una mica de tensió que doni més vidilla a l'aborrida escalada amb parabolts.

A l'esquerra, Iagnasi obrint La Rosta, un 6b amb possible volada a terra des del final.

A la dreta Kiku en una de les últimes obertures.

A l'esquerra, vista general, a la dreta Kiku provant la Última Creació.

(Fes click per ampliar les fotos)

2010-05-02T20:48:00.000+02:00

Obertures al marroc, paret del Kaiat

Text: Faust Punsola, fotografies: Roger Martorell

Ens trobem a la zona d'Akxur, aprop de Xef-xouen. I aquet cop apart de anar a buscar subinirs je,je,je tambe vam aprofitar per obrir unes vies noves a una zona paradisiaca i aprop de la frontera de Ceuta. El Roger Martorell, l'Andrea Gomez i jo ens endinsem cap a la paret del Kaiat per deixar-hi l'imprenta de 2 obertures noves. Obrint desde baix i intentant deixar les mimes expansions possibles. aqui tambe vem trovar altres obertures anteriors, interesants. La llastima es que he sentit de obertures posteriors on no s'han respectat els bons modals i les obertures amb expansió i no nomes aixó, obrint d'esde d'alt... m'han dexat un gust amarg al paladar. Aquestes nefastes obertures son de la part alta de la pared on ja tenia vista, la continuitat de la nostra via i la posibilitat d'obertura de "el mundo de arriva" es pronosticava interessant ja que el calcari uniforme i compacte s'hi trovaven linies de foradets i fissuretes interessants. Axi que me cagon tot perque deu ser per aqui o deuen haver fet aquestes cagades monumentals. Ademes, avent-hi a la pared zones interesants, on pot ser l'expansió no hagués fet tan de mal, per algunes mentalitats...

La Pedriza amb esparadrap

2010-04-28T01:03:00.000+02:00

Tot i que el Pirineu té grans racons on gaudir de l’escalada en fissures, s’ha de dir que les millors de la península les trobarem sens dubte a la Serra de Madrid, primer perquè n’hi ha moltes i després perquè els locals no les han omplert parabolts. De les tres principals zones que hi ha, la Cabrera, Galayos i la Pedriza, és potser aquesta última, la més emblemàtica i a on, gràcies a la quantitat de rocam, s’hi duen a terme més realitzacions. En aquest article farem una breu descripció d’alguns sectors i les possibilitats que hi ha per anar a empotrar.

A l'esquerra, escalant El Tio Perujo (6b), a la dreta, la fissura Tutankamon (7c).

Fotos: Germinal Sánchez

.
Per ubicar-nos una mica hem de diferenciar el que seria la Pedriza Anterior, més propera a Manzanares i de cara a la plana de Madrid, i la Pedriza Posterior, situada més cap al interior.
.
Pedriza Anterior: La roca més coneguda d’aquesta zona és el Yelmo, però la escalada que s’hi desenvolupa és més aviat en placa. Les fissures més interessants per tibar les trobarem en blocs de poca alçada situats a les proximitats del Yelmo. Las “Cinco Fisuras” per exemple és un sector molt interessant amb vies de tots els nivells; Carne de Libreta (7c) és la més difícil, però Pasaporte a Utah (7a+) és increïble. A la Muralla China hi trobarem també bones fissures com Tutankamon (7c), una fissura de dits amb un off-with final curt però intens, o Paloma Belázquez (6c+), segons els locals una de les millors de la zona. La secció clau es desenvolupa per un gran desplom fissurat amb empotraments de mans primer i després de punys, molt impressionant. Però la proposta més difícil és History Board (8a) d’Eladio Vicente a “Los Bloques de la Pradera del Yelmo”, una fissura desplomada de dits que es va eixamplant fins a convertir-se en off-with, de ben segur, per acabar sollat de dalt a baix. Totes aquestes vies es troben totalment netes i només algunes (no totes) tenen reunions per despenjar-se. La llàstima és que no tenen deu metres més. Ah les aproximacions son de dues hores anant per feina.
.

Pedriza Posterior: A diferència de la Pedriza Anterior, aquesta és una zona més verda, amb força bosc i més aigua. Si estem farts de totxos podem anar a “El Pajaro” on hi trobarem vies de fissura de varis llargs (180m) per a tots els gustos. “El Hueso” també és de visita obligada tot i que les vies normalment no son d’autoprotecció. Una de les més famoses Me Cago en Dios (7b+ i pènduls difícils) té una magnifica babaresa al primer llarg, però el més curiós és el tercer, que travessa “El Hueso” per dins mitjançant una xemeneia claustrofòbica de deu metres. L’escalador més prim de la cordada és el que li tocarà anar de primer. El que va de segon, si està més grassonet pot pendular cap a l’esquerra, que és més expo i difícil però més ample. Per suposat no hi ha cap assegurança en tota la xemeneia, seria impossible espitar o perforar en un lloc tant estret. Altres sectors també interessants però amb roques de menys alçada son “El Laberinto”, un lloc que ens recorda els racons més inhòspits de Montserrat, o “Las Buitreras” molt a prop del Laberinto i amb magnífiques fissures d’un i dos llargs.

http://www.zaunka.com/dani/ és una pàgina d'uns Madriles fanatics de fissures amb fotos inhumanes de la Pedriza, Galayos i la Cabrera.

Paret de Diables, la Indirecta

2010-03-26T19:54:00.000+01:00

El maig del 2005 Juani i Cristobal van escalar la paret de Diables combinant diferents itineraris i aconseguint una nova línia molt interessant, la “Indirecta” tota en lliure (ED 6c) i quasi sempre en autoprotecció. Normalment, a les parets s’hi escalen primer les línies més fàcils i evidents i, a mida que passen els anys, els escaladors van rebuscant els racons lliures fins arribar en alguns moments a obrir línies realment absurdes. Algunes de les vies de les que la Indirecta comparteix llargs són d’aquestes. Però la Indirecta és una “colleja” a totes les altres, no només perquè aconsegueix creuar entre mig dels sostres en escalada lliure d’autoprotecció, sinó perquè segueix la línia de lògica més aplastant de tota la paret.

Descripció: La via fa una combinació de quasi totes les línies que hi ha a la part central de la paret: entra per la “Sanchez-Martinez” i puja fins al final de la xemenèia (5). Continua per la fissura del “Districte de les Bruixes” (6b) i després va a buscar el diedre de la “Barrufets” mitjançant una llastra invertida molt emocionant (6c amb dos burins) que és el tercer llarg de la via “Directa”. Es segueix tot el diedre (6a+) i es continua per la “GAM” (6a i 5) fins al cim. Quasi tots els llargs son de fissura i no hi trobarem gaire material; tacs de fusta, pitons i algun burí. Es pot repetir amb camalots 1, 2 i 3 un joc de microfriends i algun tascó.

La Selva, Santa Coloma de Farners

2010-03-23T01:22:00.000+01:00

Molt a prop del municipi de Santa Coloma de Farners hi ha nombrosos itineraris d’escalada neta, quasi tots a càrrec d’Aleix Font. Les vies es troben disperses en diferents blocs de granit de poca alçada i normalment s’enfilen per fissures o plaques tècniques exposades, amb dificultats de fins a 6c. Malauradament però, dos d’aquests itineraris van ser equipats per altres escaladors. El mateix oberturista de les vies originals ja ha retirat els parabolts. És aquest el principal risc que corren les vies d’escalada neta; al no comptar amb material abandonat semblen encara verges. És llavors quan els oberturistes es veuen obligats a abandonar algun cordino o algun pitó, tot i la seva voluntat de deixar la via neta, a més d’haver de fer una ràpida difusió de les ressenyes perquè tothom sàpiga que per allà hi va una via. És trist haver d’estar sempre així. És com si un equipador no dormís tranquil perquè sabés que en qualsevol moment li poden treure les xapes...
No tardarem en publicar les ressenyes d’aquest sector de la Selva, tant perquè alguns puguin disfrutar de les noves línies com perquè uns altres sàpiguen a on no han de foradar.

Foto inferior: Aleix Font escalant una de les vies que es van equipar i que ara tornen a conservar el seu estat original.

Montserrat sud, fissures al vermell

2010-03-13T18:24:00.000+01:00

El Vermell del Xicanró és una de les zones de Montserrat on més fissures juntes hi podem trobar, encara que, després de la important onada d’equipaments, els amants de l’autoprotecció tindran difícil trobar el seu espai. Tot i això s’han conservat alguns itineraris clàssics, molts d’ells de la mà de J.L.Sasot i companys. El “Diedre Lògic” (5+/A1) per exemple és un d’ells i avui ha conegut el seu primer Rot Punkt. Després de sanejar-la i de retirar els seus dos únics burins, (que es trobaven en molt mal estat i no s’han substituït ja que la roca permet l’assegurament) el resultat ha estat un magnífic llarg de 7a. Pol Ordeix s’ha endut el primer rotpunkt a vista... En quant a material, cal portar friends fins nº3 o excèntrics grans, i tascons. La reunió s'ha restaurat i és rapelable.
.

Pol Ordeix al tram més difícil, fes click per ampliar la imatge.

Plecs del Llibre, Tai-Chi, A4 o 6c

2009-12-13T09:58:00.000+01:00

Durant el setembre de 1983, Santi Llop obria una nova línia als Plecs del Llibre que s’enfilava a la dreta de la, ja clàssica, Sagitari. Tai-Chi (A4/5+) va ser el resultat, un traçat ambiciós i difícil, i més tenint en compte l’època, que amb només 13 expansions, aconseguia els 180 metres de la paret. Casi una dècada després, la cordada formada per Salvador González, Cristòbal Diez i Francis Espuny l’escalava en lliure, sent així, el primer itinerari d’artificial extrem a Montserrat (A4) en ser alliberat. Aprofitant una recent repetició en lliure d'aquesta via, us en mostrem la ressenya i una descripció. (Fotos: Jordi Climent).

Dificultat: ED+ 6c (A4) Escalada tècnica en placa amb petits ressalts a superar. Trobarem nombrosos punts de repòs entre les diferents seccions de dificultat. Els abundants ploms abandonats ens marquen el camí a seguir, i fan que psicològicament anem més descansats que si la tirada fos neta. En aquest sentit, i comparant-la amb la seva veïna “Miserables Tatxaires” –pràcticament neta– s’ha de dir que els ploms li treuen força compromís.

Descripció: Primer llarg de la Rossaura (6b). Sortim per la dreta fins al segon burí, i iniciem una travessia. Pugem fins a un ull (burí) i sortim per la dreta (2 burins) fins arribar a sota la balma (R2, 30m 6a). Sortim per l’esquerra de la balma ( pitó i burí) i continuem fins al següent forat (R3, 15m 6b). La tirada següent té un inici força tens; sortim per la dreta del forat, i escalem la placa (expo) fins a trobar el primer burí, ja superades les dificultats. Continuem fins a un vistós pitó, i al forat que tenim a sobre (R4, 25m 6b). La següent tirada és l’antic A4; surt per l’esquerra (ploms) i escala tota la placa, més o menys recte (tres burins) fins a la següent reunió (R5, 35m 6c). Sortim recte (expo) i després una mica a la dreta, per tornar a prendre la vertical (burí) i arribar a sota el mur final. En aquest punt les vies van molt ajustades. A l’esquerra tenim la “Sagitari” (Ae) i a la dreta la “Jordi Vidal”, que en algun moment s’hi apropa massa. Escalem el ressalt final, que tot i estar equipat, els burins es troben força separats (4 en total). Continuem fins al cim on muntem la última reunió (R6, 40m 6b).
Material: Camalots fins nº1, microfriends grans (millor aliens) i petits (millor camalots C3) i bagues per algun merlet.

Fes click per ampliar la ressenya

RILAX! nova via a la Mòmia

2009-12-02T11:59:00.000+01:00

El braç dret de la Mòmia coneix una nova línia; “Rilax” és la última proposta "Trad" d’aquest racó de Sant Benet, que aprofita el mur que hi ha entre la Kumba-ya i la fissura Santacana i s’enfila fins a la primera reunió d’aquesta última. Les dificultats son variades; un pas de bloc a l’entrada, seguit d’una secció de pila i un final tècnic, formen en conjunt, un Abo 7b amb trams de protecció delicada i distanciada. L’aspecte del pany de la paret, ha obligat de fer una ullada al itinerari (amb la corda per dalt) abans d’escalar-lo de primer, per poder trobar la línia i sanejar-la (hi havia algunes llastres).
Amb aquesta nova línia ja es va consolidant el raconet “Trad” de la Mòmia; Vómitos Religiosos (MD+ 6a), Directa al Vòmit (ED- 6a), Moby Dick (ED 6b) i Vanitat Oculta (Abo- 6c) son vies que també estan netes de material. Llàstima que la Santacana i la Normal de la Momieta van ser profanades, hagués estat fantàstic poder-les repetir amb la ètica de la primera ascensió...

.

Foto: Patty Trespando

.
Descripció: La via ressegueix la placa i l’esperó que hi ha just a l’esquerra de la Santacana. Des de la R0 de la via Kumba-ya (dos burins), pugem fins al “ull” i sortim recte (pas de bloc) per aconseguir uns forats bons. Continuem recte amunt fins a un llavi, i sortim flanquejant a la dreta, casi fins a l’esperó. Continuem recte amunt i, a l’alçada del següent llavi, passem a l’altre banda de l’esperó per anar a buscar una debilitat que ens permet arribar a la R1 de la fissura Santacana. Porteu un camalot del nº4, quatre microfriends, i algun tricam mitjà i petit.

Patriarques, l'escola dels 90

2009-11-27T11:57:00.000+01:00

A poc a poc, les repeticions de la mítica trilogia de Salvador González a Patriarques van apareixent. Jordi Esteve i Gerber Cucurell escalen “Isaac” (ED+ 7a), una magnífica obra mestra, que s’enfila amb dues tirades pel mur penjant que hi ha a la dreta de la fissura “Sabadell” amb només un espit de progressió. Patty Trespando es suma a la cordada per prendre’n les fotografies.

Blocs alts al Clot del Tambor

2009-11-27T11:06:00.000+01:00

A la canal del Cot del Tambor hi trobem una sèrie de pedruscalls encastats al fons del barranc que tot i no ser de gaires alçades ens ofereixen una escalada de dificultats concentrades i amb moltes possibilitats per inventar nous recorreguts d’escalada tradicional extrema. “El Hombre de Bronce” (Abo 7b) és un exemple de les últimes propostes. Però a part dels itineraris on cal assegurar-se amb friends i tascons, també hi ha recorreguts que estan al límit de l’escalada en bloc, per la important alçada i exposició. “Predictor” és un exemple d’aquest tipus d’escalada; nou metres i 7b de bloc, amb un final que fa posar nerviós. Sens dubte, un boulder amb sensacions de via...

Fotografies: Patty Trespando

Circ de Troumouse, Mont Arrouy

2009-11-02T13:45:00.000+01:00

Diedre Despiau

“Itinerari sever en mala roca, la via no ha estat mai repetida. Els primers ascensionistes en guarden un record emocionant... Portar 25 pitons. Horari de la primera ascensió 35h, preveure bivac.” Així és com es descriu el Diedre Despiau a la guia de “Passagers Pyrenees” (R. Munch, C. Ravier i R. Thivel). No sé perquè però sempre m’atrauen les coses oblidades, així que després de set hores de cotxe en solitari arribo al final de la carretera de Troumouse al capvespre. El paisatge és impressionant. L’únic problema és que hi ha un bon tou de neu i no porto botes. Hauré de fer una xapussilla amb la màrfega i les bambes per poder arribar almenys a peu de via. El martell farà de piolet. Després d’un bivac a dins del cotxe em poso a caminar i cap a les 9h arribo a peu de via. Tot i que la meva intenció era d’escalar a pèl tots els llargs de menys de 6a, la pèssima qualitat de la roca fa que m’hagi d’assegurar metre a metre. Els llargs són increïbles, però no de guapos sinó de cutres. A la quarta tirada em trobo una fissura desplomada de roca trencada, blocs a punt de caure, molta molsa, terra, i per si fos poc, un bon rajolinet d’aigua pel mig. Després d’unes quantes relliscades i uns quants “vamos a morir”, aconsegueixo arribar a un terreny més ajagut. El diedre continua, és interminable, i em començo a posar nerviós perquè potser m’he passat de llest i acabaré fent un bivac... Per un moment penso: baixa d’aquí. Però hauria d’abandonar tot un joc de camalots per arribar al terra i tot i així potser no en tindria prou perquè només porto una corda de 65m, així que hauré de sortir com sigui cap amunt. Més endavant em trobo un altre llarg mullat que no aconsegueixo escalar en lliure (4pa) i finalment un pèndul des d’un microfriend per anar a buscar unes regletilles mullades. No se com van poder passar per aquí al 1972. Amb tres tirades més arribo a la terrassa superior i descobreixo una línia ràpida per sortir a l’esquerra de l’original. A les 16h arribo al cim. Ara només em queden dues hores de sufriment amb la xapussa de les bambes per les pendents de la nord de la Munia.

(1) Diedre despiau (2) Vistes del cim cap a l'abisme (3) Pic Heïd (4) El calçat

Dades tècniques:

Primera ascensió: R. Despiau, A. de Bayosson, J.C. Luquet i F. Cassou del 14 al 16 i el 22 de juliol del 1972.

Dificultats: ED, la via va ser oberta amb molta escalada artificial tot i que surt pràcticament en lliure (6b delicat) exceptuant 4 passos d'A2 (terreny mullat). En condicions seques segur que es podrà alliberar.

Material: Camalots fins nº3 (1, 2 i 3 x2) algun microfriend i tascons.

Caràcter: via pràcticament desequipada on cal muntar quasi totes les reunions. La via consta de dues parts: un gran diedre de 350m on hi trobem roca calcaria i quarsita de mala qualitat, i un mur superior d'uns 150m amb esquistos rojos força compactes.

Petit Dru, segona Catalana a la via dels Ginebrins

2009-10-18T22:30:00.000+02:00

Pau Gómez, Faust Punsola i Albert Egea fan cordada per repetir la via més "clean" de la cara oest dels Drus. Recordem que la via dels Ginebrins (700m ED 6b) fou oberta al 1981 sense utilitzar ni pitons ni burins, anant sempre en lliure i amb no més de 18 hores d’obertura. Sens dubte una ascensió perfecta i en el millor estil, que durant molts anys ha passat desapercebuda en el mundillo; fins i tot Albert Egea ens comenta que gent de Chamonix amb qui van parlar no sabien quina via era. Però quines ironies té el destí que una via pràcticament oblidada sigui repetida per una cordada de catalans al cap de 25 anys i, per una altre cordada també de catalans al cap de 27 anys...
Albert, Pau i Faust escalen l’itinerari amb un bivac (a les terrasses superiors) i arriben fins al bloc encastat al dia següent, on rapelen. Comenten que el llarg 11 (6b de off-with) és el més complicat amb diferència, per ser la típica fissura que no saps si fer-la per dins o per fora.

Congost del Ventamillo

2009-10-15T13:32:00.000+02:00

Materia Oscura (Abo 7c?)
.

Interessantíssima l’activitat que han dut a terme Esteban Juiz i Jordi Tossas al Congost del Ventamillo; una nova línia de tres tirades, amb dificultats fins a possible 7c (encara per encadenar) obertes sense utilitzar ni un sol pitó! A continuació tenim el croquis i una breu descripció de l’itinerari (J. Tossas):

Es una línia que creua la famosa Besa o Muere. Surt de la seva esquerra fins la R1, la qual aprofita. Son 45 metres brutals, amb seccions força exposades i caigudes grans. No l'hem encadenat encara, i convé fer-li algun assaig des de dalt o escalar-lo amb artifo abans. Es un llarg serio (ABO) amb una dificultat que rondarà el 7c. D'aquesta reu, malauradament, la línia agafa tres parabolts de l'altre via per continuar amb un llarg de 30 metres de diedre (6b+), fa de bon protegir. Finalment, un altre llarg antològic (60m de fissura) 30 dels quals de dits amb desplom a trossos. Reunió que cal muntar a la mateixa fissura. Sortida de la reunió amb compromís però després protecció fantàstica. La via acaba a la ultima reunió equipada de l'altre ruta. Es pot rapelar tranquil·lament.
Cal tenir en compte que encara hi ha seccions on es trenca algo, però en general la roca es magnifica, llevat certes seccions.

Nova via als Degotalls

2009-10-04T23:25:00.000+02:00

El Pretèrit (105m Abo- 6c)

Poc ens ho pensàvem que en un mur aparentment tant llis i vertical com aquest, ens donés la possibilitat d’obrir-hi una via d’escalada neta. Però la tossuderia és un grau, i després de tres dies d’intents, el resultat ha estat “El Pretèrit” (105m Abo- 6c), una via magnífica, amb roca d’excel·lent qualitat i molt, molt d’ambient.

La intenció inicial era d’obrir una via al mur que es troba a l’esquerra de la Jazpunt, a partir de la R1, però, malauradament per a nosaltres, algú se’ns ha avançat. El pla B és investigar la part esquerre de la via Acròbates. El problema és que els primers metres de la paret es troben cremats a causa del incendi, de manera que, en principi, no podrem començar des de peu de via. Després d’un flanqueig molt precari des de la R1 de l’Acrobates, trobem, uns metres per sota nostra, una reunió de 2 burins i un plom. La nostra intenció és arribar-hi per esbrinar d’on surten. Fem un pèndul des d’un merlet i un tricam per tal d’aconseguir-los. Però sembla que no és cap via sinó un projecte o algo així; més endavant trobarem més instal·lacions d’aquestes (4 en tota la paret) i pel que sembla no hi ha més rastres entre reunió i reunió. Fem un ràpel fins a la primera instal·lació (penjada a uns 15 metres del terra) i comencem l’escalada. Al cap d’unes hores només hem fet un llarg i mig i el dia ja s’acaba. Haguéssim passat una nit magra si no fos perquè el Santi ens està filmant des d’un turó que hi ha a prop de Sant Dimes. Ell serà la nostra salvació. Li demanem a crits que ens vingui a tirar una corda. Al cap d’una estona l’Alex arriba a la instal·lació nº3 on hi ha el Santi esperant-nos. Pugem per la seva corda fins al cim, ja de nit.
Tornem al cap d’una setmana. Després d’uns ràpels pendulars aconseguim arribar a on ens varem quedar l’últim dia i obrim dos llargs fins al cim. Ara només ens queda trobar una entrada des del terra i escalar la via d’una tirada. Tornem el dia següent. Decidim emportar-nos una escarpa per retirar totes aquestes instal·lacions precàries de dos burins i poder fer la via sense cap mitjà artificial. Les 3 primeres instal·lacions les traíem durant l’accés en ràpel, la última, com que es troba al final, la traurem pujant. Haurem de deixar almenys una reunió muntada amb friends per poder baixar sense aquests burins.
Cap a quarts de dotze arribem al terra, havent trobat ja, una entrada que es va salvar de les flames. Ara només ens queda encadenar aquest gran trencaclosques.

Primera Ascensió: Alex i Gerber els dies 25, 3 i 4/10/2009

Les úniques assegurances que s’hi troben són, tres cordinos (per a pont de roca i merlets) i un tascó.

Accés: S'ha de fer rapelant. Des del cim de l'Esperó Eros fem un ràpel pendular de 50m (espits i anella) fins al llavi que fa de R2 (hi ha un tascó 2m per sobre com a referència). De la R2 un altre rapel de 50m fins al terra.
Topo: R0 de la via Fissura de l’Abortó. Sortim per un relleix cap a la dr i pugem per l’esperó (6c). Quan aquest es torna difícil, passem a la placa de la dr i continuem fins a sota d’un sostret on podem muntar reunió en tres forats separats. Pugem per la dreta del sostret, i més amunt cap a la dr per anar a buscar un merlet (cordino). Seguim en diagonal a la dreta fins a un pont de roca (cordino) i continuem més o menys recte amunt (expo) fins a un llavi on podem muntar la R2 (30m, 6b). Sortim recte (tascó) i al cap d’uns deu metres pugem cap a la dr per anar a buscar un petit llavi que farà de R3 (15m, 6a). Sortim per l’esq i continuem recte amunt fins al peu del repetxó final. L’ataquem per la dr i passem a l’esq per anar a buscar un llavi que farà de R4 (25m, 6a). Sortim per l’esq (4+) i continuem per una rampa fàcil fins al cim.
Material: Camalots fins nº 3 (nºs 0,75, 1 i 2 triplicats), tricams, algun microfriend i algun tascó.

Topo, fes click per ampliar-la

Malanyeu

2009-09-21T13:55:00.000+02:00

Nova via a la paret del Devessó
.
Amadeu Pagès, Ricard Darder i Adrià Chueca obren la Bèstia Ferida, una alternativa "trad" en aquest racó del Berguedà...
.

Fes click per ampliar la ressenya

Vies noves al Catllaràs

2009-09-15T18:27:00.000+02:00

Sector de les Lloberes

Text i fotografies: Adrià Chuecas

Aquesta zona es troba situada a un quilòmetre de la masia homònima; hi accedirem des de Sant Jaume de Fruntanyà, passant pel santuari dels Oms (gran fita al camí, aprox 10 min.) De nou, escalades d'aventura en un indret incomparable i absolutament solitari. Lluny de l'aire que respira el "malmon" de l'escalada moderna, aquest es un petit tresor que compartim amb els cérvols, rapinyaires i els quatre pastors locals que queden per aquí. El conglomerat és molt compacte, trobem diedres fissures i algun degotall. La orientació és SO, així que ens caldrà evitar les hores de més calor. No hi trobarem aigua.

D'esquerra a dreta hi trobem:

-Més val Pirata Conegut que Poli per Conèixer MD- 22m. Diedre fàcil al inici que ens porta a un petit relleix i a una xemeneia de sortida incòmode.

-Fanatisme controlat ED+ 15m. Fissura desplomada molt guapa i bona. S'ha escalat amb les peces posades i fins a un petit llavi on es perd durant uns metres. En aquest punt es rapela d'un fissurer abandonat. Empalmar-la fins dalt i sortir pel desplom fissurat, és la intenció d'algun escalador local, però resta pendent. Es tracta de la via més dura en aquest estil del Berguedà.

-Diedre de la Laia MD 20m Diedre a la dreta del sector amb bona roca i passos guapos.

Es pot baixar caminant o rapelant per diferents llocs.

Fissures a Collegats

2009-07-12T23:33:00.000+02:00

Molt a prop de l’Argenteria de Collegats hi trobem una gran placa de calcari que és situada a sota d'una torra elèctrica i a només 2 minuts de la carretera vella. A la seva part dreta s’hi enfilen un parell de vies desequipades sobre fissures de roca compacte. L’assegurament és força agraït; per repetir-les ens faran falta alguns friends mitjans i tascons petits. Accedirem al peu de paret després d’una petita grimpada que cal fer per la banda dreta del sòcol que es forma a la base. Des del cim descendirem amb un ràpel de 40m fins a peu de via.

1. Els Buscadors de Plata 40m ED+ 7a
(G. Cucurell en solitàri al 07/2009)
Llarga tirada de dificultats obligades. Trobarem quatre pitons a la secció més difícil. La reunió es fa en una sabina.

2. Ni que fos Diumenge 55m ED 6c i 5+
(Gute i Vicho al 08/1995)
Dos llargs, amb dos pitons a la primera tirada i les reunions equipades amb espits. El segon llarg és preciós.

Línia de l'esquerra: Els Buscadors de Plata

Línia de la dreta: Ni que fos Diumenge

Vallferrera endins

2009-07-10T19:05:00.000+02:00

El Vertigen
.

Pau Gómez i Rastislav Opatovsky fan la primera repetició del Vertigen (ED 6a i 6c), un itinerari de dificultats molt obligades que aconsegueix amb dues tirades la Paret de Bordanova i resol l'esperó desplomat que hi ha a la meitat superior. Pau escala de primer i encadena al flaix i ficant peces. La paret en questió, és situada en un dels indrets més recòndits del Pallars Sobirà i es caracteritza per tenir una mescla entre pissarra i quarsita que la fa molt interessant per tots aquells que busquen una escalada diferent.

Activitat Montserratina

2009-06-08T19:26:00.000+02:00

Montserrat bull !!

Ja son unes quantes les escalades tradicionals fetes en aquesta regió durant les últimes setmanes:
La Miranda de Sant Benet estrena un nou itinerari a càrrec d’Alex i de David. L’anomenen “La Fe Cega” (ED 6b), una via de tres llargs, de traçat molt ben trobat, que s’enfila entre la via “del Frank” i les vies d’escalada esportiva que hi ha a l’esquerra. Només hi abandonen un tascó. Una setmana més tard ja se’n coneix una repetició. La cara oest de la Panxa del Bisbe, ha estat també, objectiu de nombroses activitats. Per una banda, Jordi Esteve, després d’un any d’intents repartits en quatre dies, aconsegueix repetir “Pecata Minuta” (Abo- 7b). La prova sempre per sota i finalment l’encadena ficant peces. Al mateix dia, Gerber Cucurell també s’endu una segona repetició: La Panxa Contenta, una via oberta per Jaume Clotet (A3) i alliberada al cap d’un temps per Raül Sauco, després d’assajar-la amb la corda per dalt i d’instal·lar prèviament el material (alguns pitons). Gerber també se la mira per dalt, però l’encadena ficant peces i sense clavar pitons. D'aquesta manera, la via queda cotada amb Abo 7b, i resulta més exposada que la “Pecata”. Uns dies més tard obra amb dos intents, primer amb Germinal Sanchez, i després amb Patty Trespando, “El Techno-Punki Retirat” (ED 6b), un itinerari sinuós, que busca la debilitat de la paret per aconseguir-la amb les mínimes dificultats. Però no tot son obertures i encadenaments avantguardisetes, també es repeteixen vies de fa anys de la mà de Enric Camacho, JMª Alzina i companyia. Itineraris com "Corte Inglés" (MD+ 5+), "Fada Maldí" (ED-6a) o la difícilíssima "Joan Garí" (ED+ 7a) son escalades durant els últims dies. I per acabar, la mai repetida “Míriam” de Patriarques (ED 6b), una de les mítiques de Salvador González, coneix dues repeticions en una setmana. Per una banda la cordada Esteve-Cucurell, entrant per la via "Sabadell", i per l’altre, la cordada de Llorenç de Santa "Seci" i Francesc Carreras, entrant la "Feli" i creuant la tirolina.

Panorama actual de la paret oest de la Panxa del Bisbe:

1. Doble zero (burins) 2. Panxa Contenta (Abo 7b) 3. Pecata Minuta (Abo- 7b) 4. Patatas con Beicon (7a, i ED- 6a) 7. El Techno-Punki Retirat (ED 6b) 5. Dr Tricornio (A2+ o 6c) 6. Majer Jofer (ED- 6a)

Acantilaos de Tomason

2009-05-18T21:52:00.000+02:00

Després d’haver escalat “El Espolón de las Gaviotas” (vegeu l’article anterior), ens dirigim cap al Est vorejant els penya-segats per cercar noves aventures. La troballa és increïble; una paret llisa d’uns 40 metres, amb una fissura que la ratlla de dalt a baix. Dos dies més tard tornem per abordar-la; el resultat és “Maremagnum” (ED+ 7a), una línia per somiar, de roca duríssima i molta continuïtat, en un ambient grandiós. Per escalfar escollim la paret de la dreta, on obrim un itinerari sobre una roca fosca i plena de forats, que l’anomenem “Esponja Negra” (D+).

Segurament que els “psicobloquers” més fanàtics es preguntaran si en aquesta zona és possible practicar-hi la seva modalitat. Hem de dir que de psicobloc no hi entenem gaire, però hi ha alguns inconvenients. En primer lloc, la majoria de penya- segats, son molt alts (40m o més) i el mar cantàbric és molt violent. Caure a l’aigua en un dia normal –a més que és molt freda- implicaria ser escopit immediatament contra les roques. Hi ha alguns sifons perillosos. Per altre banda, la majoria de parets son verticals o poc desplomades i a la base dels penya-segats hi acostuma a haver un sòcol de roca. Això no vol dir que no es pugui fer psicobloc en algun racó, algun dia de mar tranquil, però en general, el lloc no s’hi ofereix gaire.

A l'esquerra Maremagnum, a la dreta, l'Esponja Negra.

Acantilados del Infiernu

2009-05-16T00:40:00.000+02:00

Espolon de las Gabiotas

Molt a prop de la vil·la de Ribadesella, trobarem la zona dels “Acantilados del Infiernu”, uns grans penya-segats de calcàri, amb tallats verticalíssims de 50 a 80 metres d’alçada, que arriben directament al mar. Entre tot el rocam visible, hem escollit una impressionant agulla. L'escalada és imponent; l’espetec de les onades contra la roca, juntament amb el gran ambient que ofereix l’esperó nord, provoca sensacions molt difícils d’experimentar en altres llocs.

Descripció del itinerari: dificultats ED 6c
Per accedir als penya-segats heu de sortir de Ribadesella direcció a Llanes i agafar la segona carretereta que es desvia cap a l’esq. Seguiu-la fins a una casa on es pot aparcar el cotxe. Des d’aquí arribareu fàcilment als penya-segats en poca estona, on veureu, anant cap al E, la esmentada agulla .
Per arribar al inici de l’escalada heu de fer una desgrimpada fins al collet que separa l’agulla (bloc encastat) i pujar per la paret S; flanquegeu per una bústia cap a l’esq i enfileu-vos per la placa grisa fins al cim (4º). Al cim hi trobareu un ràpel. Baixeu uns 15m per l’aresta N fins a una mica de relleix, i munteu un altre ràpel de 40m. Baixeu per l’esq de l’esperó, fins arribar a un nínxol, just a sobre del desplom (pitó, R0).
Ataqueu l’esperó pel centre, amb l’ajuda d’algunes fissures, fins arribar a un tram llis (aquest tram es pot evitar per l’esq de l’esperó). Fent un flanqueig difícil cap a la dr, aconseguireu una fissureta que permet la protecció. Continueu amunt, uns metres més, i sortiu per l’esq. Pugeu cap a l’aresta que porta al cim.

Los Gorgs de Benante

2009-05-06T22:27:00.000+02:00

Encadenant a vista

Jordi Esteve ja porta unes setmanes enfeinat amb un dels seus projectes Montserratins, però amb tanta borratxera de conglomerat, fa un parèntesis per visitar la pissarra de la Vall de Cardós, on aconsegueix escalar a vista una de les vies més impressionants de la zona; "Trance" (Abo- 7a), tot un llarg de 38 metres, obert al 2007, amb seccions força tècniques i alguns trams difícils de visualitzar. Patty Trespando en pren les fotos.

A les fotos sup, uns moments de la secció clau de "Trance"; foto inf "escalfant" al "Poder de la por" (ED 6b), fins ara, la via més assequible de la paret.

(Fes click per ampliar les imatges)

Nova via al Berguedà

2009-05-06T21:59:00.000+02:00

Adria Chueca i Noel Alonso ens informen d'una primera ascensió a la zona del Picancel; obren "La Quartera i l'Indi Crack", una de fissura d'uns 20m i dificultats de 6c, on caldrà dur friends del 0,75 al 4. De reunió hi trobareu un rapel instal·lat (pitó i arrel sòlida).

"Malgrat la solitud i escasses dimensions, és una bona opció per a practicar, empotrar i disfrutar. Loalitzacio: Pista de Cal Rosal-Fuives-santuari de la Quar (Bergueda). Toparem amb ella de cap a mà esquerra després de seguir una pista en estat regular però transitable uns 2km direcció al Santuari. Parquing, aigua i ombra (ideal per a dies calorosos)."

Fotografia de Patty Trespando

2009-04-22T23:42:00.000+02:00

El contrallum retalla la silueta d'un escalador assegurant-se a la roca amb un friend que entrarà en un emplaçament perfecte. La felicitat de l'individu en poder-se protegir es fa notar. Una imatge senzilla, amb un toc romàntic, que aconsegueix transmetre molt bé l'escència de l'escalada tradicional. (Fotografies preses durant la primera ascensió de Lo Quer, Vall de Cardós).

Roca Alta

2009-04-17T16:04:00.001+02:00

Factor X 140m ED 6b
.

Xavier Dorca i Marcel Garrell obren Factor X, una via totalment desequipada a la Roca Alta de Vilanova de Meià. Comença per un diedre a la dr de la via Plurabel i després d'un flanqueig, aprofita el mur que hi ha a la dr de la via Metal Gear. Caldrà portar 8 pitons variats, tascons petits, microfriends i camalots fins el nº2.

(Feu click per ampliar la ressenya)

Vall de Cardós

2009-04-13T14:05:00.000+02:00

Filmant a la Llosera

Pau Martí filma una repetició de la via Slate (ED 6c) a la Llosera, Tavascan; una paret de pissarra amb un primer tram de fissura i un final "curiós".

Alto Sobrarbe, plaques de Sin

2009-04-13T11:45:00.000+02:00

Al costat dret, del riu que puja cap als pobles de Sin i Serveto, hi desfilen unes plaques llises d'un calcàri rar i excepcional. Aquest mes de març, s'hi han traçat algunes vies d'escalada neta, la més difícil L'Engany de l'Assaig (Abo+ 8a), un dels itineràris més exigents del país en aquest estil. La clau ha estat superar una placa llisa on el moviment més dur és un llançament a una petita regleta roma; per sort aquesta secció queda ben assegurada gràcies a una petita fissura on hi caben tres tascons. Altres itineràris són: La Insoportable Levedad del Ser (Abo- 6c), bastant més fàcil de grau però molt més exposada o el Pentagrama (ED 7a), una via fantàstica que ofereix un assegurament molt bo i una escalada molt peculiar gràcies a les extranyes formacions de la roca. A continuació us en presentem les ressenyes..

SECTORS 1 i 2

1. L’hora del pati ED+ 6b
Aquesta és una variant de la via següent, potser més exposada, que busca una entrada més fàcil per l’esq de l’esperó. Comença just a l’extrem de la vira.
(Tascons, algun friend mitjà i alguna baga)

2. La insoportable levedad del ser Abo- 6c
Un començament molt exposat i de passos difícils, on una caiguda podria tenir conseqüències, dona pas a unes plaques increïbles i amb un assegurament acceptable.
Ataqueu l’esperó pel centre fent un primer pas de llançament (expo) i pugeu per la placa buscant el millor camí, primer a l’esq i després a la dr (algunes esquerdes permeten l’assegurament) per anar a buscar un petit relleig herbós. Continueu recte amunt per anar per atacar la placa final fins arribar als matolls on hi ha la reunió (tascons i pitó).
(Tascons, algun friend mitjà i alguna baga)

3. L’Engany del Assaig Abo+ 8a
Increïble traçat de dificultats molt concentrades on, per sort, el moviment més difícil queda ben assegurat. Durant la primera ascensió, els primers cinc metres es van escalar amb una corda anclada a les fissures que hi ha a peu de via, una mica més a la dr del punt d’atac.
Ataqueu la placa que hi ha a la dr de l’esperó: Pugeu per un sistema de regletes per anar a buscar una fissureta vertical que permet l’assegurament. Llanceu-vos a unes preses romes i passeu a la dr per anar a buscar unes fissures que us permetran arribar a un petit relleix a la dr, i continuar per la via Pentagrama.
(Tascons petits i mitjans)

4. El Pentagrama ED 7a
Escalada de bona protecció, amb un últim tram tècnic i delicat.
Pugeu fins a un pont de roca i passeu a la dr seguint les fissures discontínues per anar a buscar el peu d’un mur més vertical. Continueu tot recte amb l’ajuda de fissures horitzontals fins a una última fissura (pont de roca). Pugeu-hi dempeus, passeu a la placa de l’esq (fi) i un altre cop amunt fins arribar als matolls on hi ha una reunió (tascons i pitó).
(Tascons i friends mitjans)

5. Empezamos Bien Abo- 6c
Itinerari molt tècnic, exigent, i obligat on la secció més difícil es troba abans d’emplaçar la primera assegurança a cinc metres del terra. Porteu uns bons peus de gat.
Aquesta via s’enfila per una espècie de diedre obert i sense fissura: entreu-hi per la dr i passeu al centre del diedre obert on hi ha, a l’esq, uns foradets que us permetran assegurar-vos (fi). Continueu pel diedre obert i finalment sortiu per l’esq mitjançant una formació que permet arribar en un relleix. Continueu pel terreny fàcil fins a un arbret que fa de reunió (baga i mosquetó).
(Tascons petits i mitjans)

6. L’Estaticient MD 5
Escadada de presa bona però de protecció no sempre fàcil. Alguns trams es troben bruts de terreta.
Des del punt més baix pugeu pels forats, primer recte, i després anant cap a la dr, per anar a buscar una formació de forats que puja en diagonal a la dr, just al marge de la paret llisa. Després passeu a l’esq agafant un relleix horitzontal, i un altre cop amunt fins a la reunió (tascons i pitó).
(Tascons i friends mitjans i grans)

SECTOR 3

1. De Puente en Puente ED 6c

Una entrada de dificultats molt concentrades dóna pas a un mur ple de forats i rugositats, que permeten un bon assegurament.Comenceu a l’esquerra del bloc adossat, mitjançant unes formes que us faran anar cap a l’esquerra. Continueu ara, per un terreny força més fàcil que us portarà una mica a la dreta i, després recte fins a un arbust.

2. El Forat Negre Abo 7b
Una de les vies més estètiques i impressionants de la zona. Un començament de protecció delicada (microtascons) amb moviments morfològics, dona pas a una seqüència de fissures i forats que permeten seguir guanyant alçada de manera més agraïda.Enfileu-vos a sobre el bloc per la fissura de la dreta (3+). Ataqueu la placa per unes regletes situades a la dreta del punt més alt i pugeu fins a uns forats. Seguiu les fissures que van cap a l’esquerra i flanquegeu fins a uns forats bons. Continueu amunt fins arribar a la reunió, situada en un petit relleix herbós.

3. Projecte: encadenat només amb la corda per dalt (7c)

Clot del Tambor

2009-03-05T17:27:00.000+01:00

"El Hombre de Bronce"

Jordi Esteve ens sorprèn de nou, amb un dels encadenaments més difícils sobre proteccions recuperables del massís de Montserrat: escala el Hombre de Bronce (Abo 7b) a la cara sud. A diferència de Pecata Minuta, la única via fins ara de la mateixa dificultat en aquest estil, el Hombre de Bronce es tracta d’un problema concentrat amb pocs moviments (la via té uns 15 metres). L'exposició, que es fa notar en alguna secció, així com la dificultat de visualitzar la part superior de l'itinerari, son dos factors decisius per catalogar la via de "Abo".

Jordi utilitza dos Craspads, els camalots #2 i #0,75, els aliens verd i vermell, i un friend estret (mida 0,75 de BD).

Vies netes a Sant Maurici

2009-03-05T16:56:00.000+01:00

Escalada neta al Parc Nacional

Josep Rigol ens informa d’algunes obertures d’escalada neta a la zona del Parc Nacional de Sant Maurici que es van dur a terme entre el 1989 i el 1999. Les ressenyes que ens ha facilitat, son les originals. Feu click per ampliar-les.

(fes click per ampliar les ressenyes)

Agulles

2009-02-16T16:51:00.000+01:00

(Fes click per ampliar la ressenya)

Ke no nos falte

La zona de les Agulles de Montserrat, és sens dubte la regió que va marcar els orígens de l’escalada al nostre país. Els escaladors dels anys trenta i quaranta pujaven per les parets sense foradar la pedra i aconseguien els cims, buscant, de forma molt intel·ligent, el millor itinerari que els oferia la roca. Al agost del 2000 Natàlia Cruellas i Joan Vergara, un aperturista incansable d’aquesta regió, van escalar la paret oest de la Vespa seguint la ètica de les primeres generacions. El resultat va ser Ke no nos falte (40m ED 6b), una via oberta amb friends, tascons i un pitó. La setmana passada, nou anys després de la seva obertura, amb el Jordi en varem poder fer una primera repetició (encara que això no se sap mai). Poca broma amb aquesta via! El compromís és accentuat, i la mestria dels seus oberturistes es fa notar. El nom de la via està dedicat a la falta de material que tenien Joan i Natàlia per poder obrir la via en un sol llarg, i evitar el flanqueig que va a buscar la reunió de la via SAME.

Topo:
Atac: Cal pujar per la canal de la paret oest de la Vespa fins arribar gairebé al final. L’atac se situa a l’alçada d’unes soques tallades, just a sota d’un ressalt.
1. 20m 6b. Pujarem en xemeneia i passarem a la paret de la Vespa per anar a buscar uns forats. Flanquegem lleugerament a la dr. per anar a cercar un terreny bastant ric de preses i tot seguit guanyarem alçada fent un pas delicat (expo) per situar-nos a sota de la petita balma on ens podrem assegurar. Sortim per la dr. i flanquegem fins arribar a una sabina (via SAME) on hi farem la primera reunió.
2. 20m 6a. Sortiem flanquejant a l’esq. per anar a buscar una fissureta de roca delicada (pitó al inici). Cal seguir-la fins al cim.
La graduació inicial dels llargs era de 6a i 6b respectivament. Hem pensat que seria millor 6b i 6a. És interessant saber-ho.
Material necessari: friends estrets (mida #1 i #2 de BD) o tricams equivalents, tascons, microfriends preferiblement cam C3 (#1 i #2) i bagues per merlets.

Pallars Sobirà

2008-12-18T18:04:00.000+01:00

El Totem
.
Molt a prop de l'afluencia del Noguera de Romadriu amb el Noguera Pallaresa hi ha aquesta roca anomenada el Totem, on s'hi han obert, recentment, alguns itineraris d'escalada neta. Dificultats de 6a a 6c, arestes, fissuretes i una roca molt diferent...
Foto: Patty Trespando

Cap de Tastanós

2008-12-17T13:15:00.000+01:00

Diedre dels Berguistans
.
Ricard Darder, Amadeu Pagès i Adrià Chueca bategen un nou itineràri sense expansions als Cingles de Gotzera: el Diedre dels Berguistans, un nom dedicat a les antigues tribus iberes del Berguedà. La via té 210m, 6b i amb 2 passos d'A2 que també es poden resoldre en lliure (6c/7a).

(Fes click per ampliar la topo)
.
Topo:
Linia més evident al centre d'una paret formada per dos contraforts. La part esquerra és la de més altura i verticalitat i, l'aspecte, molt més vertical i atreïent que la part dreta del cingle.
Atac: Inici evident al peu del diedre central, a l'esq. d'una petita bauma.
L1: Fisures a protegir si s'escau (5+), pitó a l'inici i dos ponts a la resta. R1 petita repisa (neta).
L2: Petit flanqueig per superar el desplom (3m). Seguir per una bona fisura (pont de roca) i, atacar la xemeneia atlètica (6a+). R2 àmplia repisa (neta).
L3: Artifo de tràmit (2pa o 6c/7a en lliure) i, passar per la dr. d'un arbust per agafar la xemeneia (6a). R3 penjada, útil Cam 5 o portar un bon tasco de fusta (XL) o similar.
L4: Continuar per la fisura i, un cop perd inclinació (pitó), superar dues panxetes "canalderes"(6b) en tendència a la dr. R4 en un gran roure.
L5 i L6: Sortida bruta per la canal. Amb temps i llum valdria la pena buscar-li una alternativa, però és una sortida "còmode" si vas cansat i sense frontal.

Accés: Des del castell de Roset. Vilada.
Descens: La canal que separa els dos contraforts, plena d'arbustos, és utilitzada pels caçadors per pujar i baixar del cingle. Comenten que hi ha un cable d'acer de dalt a baix per facilitar-ho. Si algú té clar que no vol caminar de tornada, al Bar l'Arç de Vilada pot imformar-se de com es troba.
Material: Repetir fins cam 3 un 3,5 un 4 i un 5, 8-10 pitons variats, tascons, algun excèntric gros i baguetes.

El Paradís de la Imaginació

2008-12-16T12:29:00.000+01:00

Jordi Girben ens envia aquest document de la zona del Castro Valnera, el cim més alt de Cantabria. Com diu ell "només promeses, cap via". Tot un sòmni per les generacions de l'escalada neta...
.

(Fes click per ampliar la imatge)

La Trona

2008-12-11T15:51:00.000+01:00

Un Progecte: A3 o 8?
.

:
Gil Furriols ens envia aquesta foto intentant un gran projecte: alliberar la “Directa a la Trona”, una fissura desplomada, oberta ja fa anys, amb escalada artificial (A3). Gil comenta que podria ser més de 8a, amb la dificultat afegida d’haver d’emplaçar els friends. Per alte banda Gil, està buscant una entrada per evitar els tres parabolts que hi ha i, així, aconseguir una via més pura. Tot un repte i, més, tenint en compte l’escassetat que hi ha, en aquest país, de vies desequipades amb un grau tant elevat.

Gran fissura a la Colomina

2008-12-04T17:36:00.001+01:00

"La Millor Fissura del Pirineu"

Al estiu del 2006 Marc Ollé va descobrir un sector de grans possibilitats molt a prop de l’estació superior del telefèric d’Estany Gento. Entre totes les possibles línies hi havia un fissura de 30 metres que ratllava la paret semi desplomada que hi havia més a la dreta. La va netejar i li va instal·lar una reunió, batejant-la aixi com “La Millor Fissura del Pirineu”, un gran projecte que va ser encadenat un any més tard per Isaac Cortès, graduant-la de 7c. Al cap d’uns mesos Pol Ordeig va aconseguir fer-ne una segona repetició i en va confirmar el grau. Tot i això, aquestes ascensions, s’han fet encadenant la via amb les assegurances instal·lades. Possiblement, encadenar-la ficant peces, augmentarà la dificultat proposada.
És difícil de dir, si aquesta fissura és “la millor”, perquè de fissures n’hi ha moltes i de molt maques, però el que si que és cert és que aquesta és una gran via i, també que és dels pocs itineraris de protecció natural que aconsegueixen una dificultat tant alta en aquest país.

Certescan

2008-12-04T16:10:00.000+01:00

Roques de Serralló
.

(fes click per ampliar la topo)

.
Aquesta paret, situada al cor de les valls de Tavascan, ens ofereix diferents traçats de dificultats ven diverses sobre una pissarra generalment dura i de formacions variades, molt poc usuals en aquest tipus de roca. Hi existeixen vies de gran qualitat com “El Mon Altre” o “La Tita” i, un gran projecte d’escalada tradicional extrema: “Narwal”, un desplom de 25m i 7c, que de moment només s’ha encadenat amb la corda per dalt. Tot un examen psicològic per als més atrevits. Per altre banda, a la dreta de la paret, també s’hi troben traçats d’iniciació, on la protecció sempre és agraïda. Tot un raconet on els amants de l'autoprotecció sobre roques metamòrfiques hi trobaran el seu encant. Cal però, evitar els mesos d'hivern degut al fred intens i les gelades. No hi toca el sol.

Accés: Des del poble de Tavascan seguir la pista que va en direcció al Pla de Boabi fins a trobar-se amb el trencall a mà esq. que puja cap a les bordes de Guidal. Continuar per la pista uns 300m més i baixar per uns prats fins al riu. Creuar-lo per un pont i, a l’altre banda, pujar recte amunt pels prats i entar al bosc per agafar un senderet molt poc fressat que puja en diagonal a l’esq. Seguir-lo durant uns 10 minuts fins a una tartera de grossos blocs que hi ha just a sota les roques.

La Franja Taronja 40m ED+ 6b
(2008)
Pujar pel diedre herbós que hi ha a l’esq. de la paret fins a la segona terrassa herbosa (fàcil). Des d’aquest punt, elevar-se per una franja de quars de color taronja que puja en diagonal a la dr. fins arribar a la característica llastra de la via “El Món Altre” (expo). Continuar per aquesta via fins al cim.

1. El Món Altre 40m ED 6c
(2007)
Gran via que s’enfila pel centre del mur de roca polida que hi ha a l’esq. del sector.
Pujar fins a un arbret clavat a la roca. Sortir per l’esq. i després recte fins a uns forats bons. Seguir els forats, primer recte i després en tendència a la dr., fins a un últim forat. Tornar a l’esq. per agafar una llastra molt bona (pas llarg) i continuar recte fins que la paret s’ajau. Amb 10m més s’arriba al final (fàcil).

2. L’Aresta Afilada 25m Abo- 7a
(2007)
Marcada aresta just a l’esq. del “Diedre Central”. L’assegurament és complicat. Uns friends col·locats al diedre protegeixen, d’aquella manera, la secció més difícil. Per altre banda, a mitja aresta hi entra un C3 nº0. Exposada.

3. Diedre Central 25m D+
(2007)
Evident diedre al centre de la paret. Quan s’arriba a sota el sostre que hi ha al final se surt per l’esq.

4. Fissura 25m ED- 6a
(2007)
Petita fissura paral·lela just a la dr. del “Diedre Central”. Quan s’arriba a sota el sostre que hi ha al final, es continua recte per la fissura desplomada.

5. La Tita 25m ED 6b
(2007)
Marcada fissura a la dr. del “Diedre Central”. A mig fer hi penja una pedra punxeguda que sembla que hagi de caure. Però no cal patir perquè no hi ha manera d’arrencar-la i, va la mar de bé per agafar’s-hi. El pas més delicat està a l’entrada de la fissura, alhora d’introduir-se a dins d’una forma de “V”.
Reunió rapelable: pitó, tascó i arbust.

6. Narwhal 25m 7c (amb la corda per dalt)
(2007)
Grandiós itinerari que s’enfila pel mur desplomat just a la dr. de “la Tita”. En espera que algun dia algú la pugui encadenar de primer. Podria ser MAbo.
Atac: Des de sobre un bloc característic que hi ha a la base.
Pujar recte i després a la dr. per anar a buscar una gran llastra invertida. Seguir-la per sobre fins al seu extrem, pujar 1m i trencar a l’esq. cap a una espècie de diedret de roca molt dura. Seguir-lo, (pas clau i P), fins que s’ajau a sota del següent desplom. Continuar pel desplom en tendència a la dr. i més amunt un altre cop cap a l’esq. fins a la reunió de “la Tita”.

7. Living Pallars 20m ED 6b
(2007)
Via que va a buscar la fissura invertida que flanqueja per sota un sostre que hi ha a la dr. de la paret. Blocs inestables i roca delicada per arribar a sota el sostre.

8. El Trencaclosques 15m ED+ 7a
(2007)
Aresta desplomada a l’esq. del “Diedre”. Dificultat concentrada amb pocs moviments i a vegades sobre blocs perillosos.

9. Yo la vi dobladà 10m D
(2007)
La via segueix la mateixa aresta que la via anterior però per la placa de la dr.

10. Diedre 9m BD
(2007)
Marcat diedre a la dr. de la paret.

Oriol Baró encadenant "El Món Altre"

Cilindre de Marboré

2008-12-01T14:39:00.000+01:00

Via de la Paret Nord-Est

Aquesta via és una gran clàssica del Pirineu, tot i que és poc concorreguda degut a la seva llunyania. La llarga aproximació des de Pineta, les dificultats de la paret i l’alçada del cim, fan que aquest itineràri es converteixi en una ascensió de gran envergadura. La roca és un calcàri molt castigat per les condicions de l‘alta muntanya, de morfologia ben diversa i d’una gran adherència. La via es va obrir sense expansions tot i que els francesos ja hi han instal·lat algun espit. També trobarem alguns claus abandonats. Per repetir-la cal portar encastadors diversos i bagues llargues.

Ressenya:

Dificultat: 200m MD
PA: J. Bescos i R. Muntaner (1957)
Atac: a la dr. de la paret. Entrar flanquejant per una tartera suspesa que hi ha a sobre d'un ressalt, fins al peu d'una fissura vertical (R0). Escalar-la (4) fins a una vira horitzontal (R1). Flanquejar a l'esq. i un altre cop amunt per una altre fissura (5+, pitons) que mor en una altre vira (R2). Superar el mur que hi ha a continuació per un diedre situat més a l'esq. (4) fins arribar a la gran escletxa horitzontal que divideix la paret en dos (R3). Flanquejar a l'esq. (fàcil) fins a situar-se a sobre d'un gran bloc (R4). Continuar recte amunt per un tereny descompost fins arribar a una fissura que s'arqueja cap a la dr. (5). Seguir-la fins a un petit relleix (R5). Cotinuar pel gran diedre (5) i, al cap d'uns 20m abandonar-lo, flanquejant per unes llastres, per anar a buscar la base del diedre que puja obliquament a la dr. (R6). Escalar dit diedre (4+) fins al seu final, on hi ha un replà de pedres soltes just a l'esperó (R7). Pujar per la dr. del fil de l'esperó (4) fins arribar al fial de la paret (R8). Continuar fins al cim per un terreny molt fàcil.
Descens: Baixar en direcció S, primer a peu i, després fent alguna desgrimpada fins arribar a la bretxa sud del Cilindre. Continuar per la tartera que hi ha al E fins arribar al Llac Gelat.

Paret de l'Aèri

2008-11-27T14:20:00.000+01:00

Records de la primera ascensió

Els membres del TiM que van vèncer la paret: (d'esq a dr) Camarasa, Coromines, Alaix, Camps i Izquierdo. Aquesta l'anomenen la foto dels coixos.

Durant els anys quaranta les corades més punteres del país es fixaren amb la Paret de Sant Jeroni (dita actualment Paret de l’Aèri), l’estimball més gran i impressionant de la muntanya de Montserrat. L’any 1941 la cordada Pany i Ferrera aconseguia la meitat inferior de la paret arribant fins a la “Plaça Catalunya”, però allà va desistir degut a les dificultats del terreny. Moltes altres corades intentaren la paret amb a i no és fins al 1948 que un equip d’escaladors Sabadellencs membres del TiM (Terra i Mar) n’aconsegueix la primera ascensió.
Com que aleshores només podien escalar el diumenge, havien de guanyar temps com fos i, l’equip de Terra i Mar va preferir descendir per una canal de l’esquerra per arribar a la “Plaça Catalunya” i així estalviar-se d’escalar els primers cent metres de la paret i, poder atacar amb rapidesa la part superior. Durant varis diumenges els TiM van anar avançant metres i fixant cordes per la fissura central, però un dia van arribar en un punt que no podien continuar. És impossible, digueren. Aleshores Lluís Coromines un jove escalador de només 16 anys arribava a “Plaça Catalunya” per ajudar a portar material, quan es va trobar amb Alaix i companys. “És impossible, no es pot pujar més amunt”, digueren a Coromines, però el jove escalador va demostrar tant entusiasme que Alaix digué: “que ho provi si vol, que ell és jove i pesa poc ”. Llavors Coromines va encapçalar la cordada i penjant-se d’uns galzerans escanyats amb filferro va aconseguir superar el pas "impossible". A partir d'allà la fissura es va fer més fàcil de pitonar i varen poder seguir amunt. Però ja cap a dalt de tot Coromines es va trobar en una situació desesperada: a punt de sortir de la paret, les dificultats eren acusades i estava a punt de caure. Just a sobre seu hi tenia una sabina, va fer un salt i s’hi va agafar salvant-se pels pèls . “Allà vaig fer una animalada molt gran” diu ara.
Així doncs, el dia 11 del Juliol del 1948 Lluís Coromines, Josep Alaix, Jaume Camarasa i Florentino Izquierdo van aconseguir vèncer la paret més temuda de Montserrat sense clavar ni un sol burí. Les repeticions posteriors no entenien com els escaladors del TiM van poder passar per allà i molts van fer servir burins per poder repetir l’itinerari. Fa poc aquests burins es van substituir per parabolts...

.
Itineràri seguit pels primers ascensionistes. En el flanqueig cap a Plaça Catalunya hi havia un pas empipador, comenta Coromines.

Nova via al Serrat del Moro

2008-11-25T22:05:00.000+01:00

"Hard Grit"

Al novembre del 2007 Ferran Martínez obria el llarg clau de la via "Hard Grit" al Serrat del Moro, en aquell moment, una de les escalades en lliure més exposades de Montserrat (Abo- 6c). Una caiguda a la part superior podía acabar 25 metres més avall arrancant ploms triangulats i puntes de pitó. Ferran va aconseguir escalar el llarg en lliure però no al "rotpunkt" ja que va fer tres punts de repòs. L'encadenament de tots els moviments va quedar pel que anava de segon. La via es va graduar amb Abo- per la precarietat de les peces de protecció. Avui, un any més tard de la seva obertura, J. Esteve i G. Cucurell n'aconsegueixen el Rotpunkt, graduant-la de 6c i podent emplaçar peces més segures gràcies als tricams i a un friend del #5.

TOPO: Començar a la dr. de "Mas Brullet" pujant en xemenèia per la part dreta del "menhir" adossat (5+) fins arribar a un bon replà a la base del dau que hi ha a sobre el "menhir" (R1). A mitja tirada hi ha un burí d'un intent que entra per l'esq. i, a la reunió dos espits (?). Sortir de la reunió flanquejant a la dr. per anar a buscar el llavi (tricam a l'esq. del llavi). Des del tricam, pujar lleugerament a la dr. fins a un repòs (6c) i, continuar, més o menys en línia recta, potser un pèl a l'esq. fins a un altre repòs (2 ploms junts). Seguir recte amunt fins a una repissa on hi ha una reunió de burils (R2: Àngel de la Dansa). Sortir de la reunió flanquejant la vira cap a la dr. (2 b) fins arribar a una fissura vertical, pujar 2m i un altre cop cap a la dr. per la placa (6a). Quan el terreny ho permet, cal tornar a pujar amunt fins a una reunió d'espits d'una possible festa del paca (R3). Des d'aquí es pot continuar pel diedre de "l'Integral Borinot" o rapelar.

Material a portar: un friend de 3 lleves (mida 0,5 de BD) Camalots del 0,75 al 5, algun microfriend i tricams mitjans, sobretot dues cordes i també una baga per triangular els dos ploms de la part superior i una cinta dicipadora.

Els Tres Pilars del Monastero

2008-11-23T22:51:00.000+01:00

"Pilar Dret"

200m ED 6c i A1 (2pa)

Magnífic itineràri alpí sobre un granit excel·lent i fissures de pel·lícula. Oberta només amb friends i tascons. Els dos passos d'A1 seran fàcils d'alliberar.

1a asc: F. Martínez i G. Cucurell (2006)

Començar uns metres a la dr. del punt més baix del pilar. Pujar per unes rampes fàcils i en tendència a l'esq. (3) fins a un petit relleix a la base del fil de l'aresta de l'esq. (R1). Pujar per l'aresta (6b) superar un sostret (A1 2pa) i continuar per l'aresta (6a) fins a un bon replà (R2). Atacar la primera fissura vertical que hi ha a la dr. (6c) i continuar per uns diedres més fàcils en tendència a l'esq. fins a un petit relleix (R3). Sortir per les fissures que hi ha a la dr. (6b delicat) i més endavant fer un gir a l'esq. per anar a buscar un diedre fàcil (R4). Escalar el dierdre (4) que desemboca a la cresta (R5). Seguir la cresta fins arribar a una bretxa des d'on es pot baixar per la tartera que dóna al nord, o continuar fins al cim amb una grimpada.

L'aproximació s'ha de fer des de Sant Maurici. Cal remuntar tota la vall de Monastero fins arribar al final que és on hi han aquests tres pilars. Calcular unes 4 hores des de l'aparcament del parc nacional. Hi ha un bivac arranjat a peu de paret just a sota d'una gran llosa.

Nova via a l'Agulla dreta de Picamill

2008-11-21T12:08:00.000+01:00

Adria Thueca i Arç Puig obren una via sense expansions a l'Agulla dreta de Picamill, un d'aquests raconets verges que hi ha amagats pel Berguedà. La via té 125 metres i una dificultat de 6a+ exposadet. La roca és molt bona en general exceptuant la del quart llarg. Ha quedat equipada amb 4 pitons i un pont de roca i per repetir-la cal dur camalots fins nº3, els aliens groc i gris i, algun tascó.

Atac: Al punt més baix de l'agulla on cal superar el sostre fisurat per esq. R1 (1p) R2 i R3 són d'arbust.
Accés: Des de Berga o Cercs accedir a la Nou de Berguedà, i dirigir-nos als plans de Clarà des de la rectoria. A mà esq veiem les dues agulles. Una pista forestal ens hi acosta passant per una cadena blanca (tancar-la) fins a un prat amb el mas Can Espanya a mà dreta. Seguir la pista fins que s'acabi. L'aproximació és evident pel coll (30-40 min).

El gran sostre de la Represa

2008-10-27T11:49:00.000+01:00

L'Edat de Pedra

L'Edat de Pedra 200m ED+ 6c/A2 (P.Ordeig i G.Cucurell al 11/2007)
Via oberta sense expansions. Aconsegueix la desplomada paret amb un sinós traçat que busca els punts dèbils per no haber d'espitar. Una retirada a partir de la R3 pot ser molt dificultosa. Portar 10 pitons (1KB), ganxos i empotradors. Trobarem algun pitó abandonat. Pendent d'alliberar.
Grimpar la vira herbosa fins a una reunió de parabolts (R0). Pujar en diag. a la dr. (trencat) fins a situar-se a la dr. d'un monolit que forma un gran pont de roca (R1, 4). Elevar-se recte, primer i, després fer un rodeig per l'esq. (6a) per fer reunió a la dr., just a sobre d'uns sostres (R2) Sortir per l'esq. per anar a buscar unes plaques tumbades al peu d'un mur vertical (6a). Atacar-lo per la devilitat que es forma al centre (A2/6b expo) i després a l'esq. fins a un diedre obert (6b/c). Escalar-lo i, anar a buscar uns forats que hi a l'esq. (expo) tornar a la dr. i continuar recte amunt fins a sota del gran sostre (R3). Flanquejar les plaques (6a precàri) fins a sota la forma triangular del sostre (R4). Pujar pel diedre desplomat (6a i A1) superar el sostre (A2) i seguir una fissura que puja a l'esq. fins al peu d'unes plaques. Superar-les en tendència a la dr. (6c expo) per anar a buscar un petit relleix (R5, pitons). Pujar tot recte (6b) superar un petit desplom (A1) fins a situar-se a les plaques grises (pitó i tascó). Continuar recte, primer, i després en tendència a l'esq. (6b expo) fins a sortir de la paret.

Circ d'Escales, un lloc desconegut

2008-10-25T13:16:00.000+02:00

El Circ d’Escales és un lloc remot i un dels innumerables secrets que s’amaguen a les valls de Tavascan. La qualitat de les seves vies i les moltes possibilitats que té aquest lloc, fan que sigui una zona molt interessant per els amants de l’escalada en gel a tots els nivells. Per altre banda el refugi del Mont Roig està situat molt a prop del Cric i és per tant un excel·lent punt de partida. Per repetir qualsevol de les vies citades cal portar cargols de gel, algun friend i/o tascó i algun cau pla.

Accés: Des de les bordes de Quanca seguir la pista que puja cap el port de Tavascan. A uns 20 minuts de marxa hi ha un camí que es desvia a l’esq. i que avança cap al torrent on hi ha una esplanada dita Pleta Palomera. Creuar el riu i seguir el camí cap al O, entrant i sortint del bosc, fins arribar a una cabana de pastor (Pleta del Fangassal). Seguir pel fons de la vall fins arribar al Circ situat just a sota de la canal central que baixa del cim del Mont Roig. El refugi està situat just a sobre el circ i a la part esquerra. L’horari per arribar-hi és molt relatiu, obrint traça i sense esquís ens pot costar unes 5-6h fins al refugi.

1. Arigato 140m D (J.Rosset, J.Belmonte i J.Julià al 11/2004)
Pendents de neu situades a l’esq. del circ amb algun ressalt gelat.
Començar per la pendent que hi ha a l’esq. d’una franja rocosa. Elevar-se per la pendent fins superar a un curt ressalt entre roques (70º). Muntar la reunió després del ressalt (R1 60m). Continuar per la pendent fins arribar al següent ressalt. Superar-lo (90º) i anar a buscar unes roques a l’esq. per muntar-hi reunió (R2 55m). Sortir cap a la dr. per anar a buscar un altre ressalt i, havent-lo superat, continuar per un diedre a vegades gelat (4º) que surt per la dr. fins al final de la paret (R3 60m).

2. Directa 140m MD+ (P.Gómez i G.Cucurell al 12/2007)
Versió difícil de “Tirant de lo Blanc” sense evitar els ressalts verticals. El primer ressalt té una màxima inclinació d’uns 75º, el segon ressalt, el més vertical, és una cortina de 90º, i el tercer, el més ample, arriba als 70º d’inclinació.
Existeix una variant de l’últim ressalt per la cortina de la dr.: El Cigar (90º) oberta per F.Comadran, R.Sulé i un bomber de la Seu al 01/2007 (via 4).

3. Tirant de lo Blanc 140m D (J.Rosset, E.Navarro i J.Julià al 11/2005)
Via que ataca la gran cascada del circ evitant els dos primers ressalts més verticals, el primer per la dr. i el segon per l’esq.

5. L’Avi Lluís 120m MD (G.Cucurell al 12/2007)
Interessant escalada variada situada a la dreta del circ.
Elevar-se per la cascada que hi ha més a la dr. per anar a buscar una goulotte estreta. Superar la goulotte (85º) i sortir amb mixt seguint una vira cap a l’esq. fins a situar-se al peu d’un marcat diedre. Seguir el diedre fins que s’acaba la paret (4+ i mixt). Després cal pujar obliquament cap a l’esq. per anar a buscar una rampa gelada que arriba al cim.

Altres: A part de les vies del Circ la zona està plena de petites cascades i corredors per tot arreu. Al cim del Mont Roig s’hi poden fer ascensions molt interessants i també elegants descensos amb esquís o taula.

Roca del Diable

2008-10-23T22:30:00.000+02:00

A la paret NO de la Roca del Diable s'hi han obert últimament alguns itineràris d'escalada tradicional. A continuació presentem les vies existents.

1. Allain 100m ED- 6b (P.Ordeig i G.Cucurell al 10/2007)
Via neta de material oberta amb friends i tascons. Segueix un traçat de lògica aplastant pel gran diedre que hi ha a l’esq. de la part més llarga de la paret.
Situar-se per sota del diedre al peu d’unes plaques grises. Atacar-les pel centre (5+ delicat) fins a sota el sostre (creuament amb una via). Superar el sostre per l’esq. primer i, després per la dr. fins arribar al diedre característic (R1 6a). Continuar pel diedre fins que la roca es torna molt descomposta. Passar a la dr. i continuar fins a una repissa allargada (R2 6a). Pujar per la llastra que hi ha al extrem dret de la repissa i, continuar recte per una forma de diedre però sense fissura, de difícil assegurament. Elevar-se el màxim i flanquejar a la dr. fins a la R3 de la via “Excesso” (R3 6b). Continuar per dita via fins al cim.

2. Excesso via equipada amb parabolts. Dificultat dels llargs: 4+, 6b, 6b, 5+, 4+, 3

3. Correllengüa 90m ED+ 7a (A.Egea i G.Cucurell al 06/2006)
Via neta de material oberta amb tascons i friends. Escalada generalment de fissura sobre bona protecció.
Atac: A la base d’una marcada llastra vermella i descomposta que hi ha un centenar de metres a l’esq. del punt més baix. Guanyar la llastra fins a sota d’un petit sostre i flanquejar a l’esq. per la placa fins a la R1 de la via “Excesso” (6a). Situar-se a la dr. d’un petit relleix i remuntar unes fissuretes durant 20m fins a sota d’un petit desplom (pont de roca). Sortejar-lo per la placa de la dr. (pas clau) i, continuar per la fissura fins a sota d’un altre petit desplom. Superar-lo i agafar la fissura de l’esq. que acaba empalmant amb el començament del tercer llarg de la via “Excesso” (R2 7a). Continuar per la via “Excesso” fins al cim.

4. Mínimal 90m ED+ 6c (R.Sulé i G.Cucurell al 09/2007)
Via neta de material oberta utilitzant tascons, friends i un ganxo. Trams de roca delicada o de difícil protecció.
Atac: Igual que la via “Correllengüa”. Seguir una línia de burins fins arribar al forat característic que hi ha al centre de la paret (6a). Continuar per la fissura que s’estira per sobre el forat (ponts de roca) fins a sota d’un desplom. Superar-lo de dr. a esq. i anar a buscar una gran llastra invertida. Flanquejar a l’esq. per agafar la continuació vertical d’aquesta llastra. Muntar reunió al seu cim (6b dur). Seguir la fissura que continua fins que s’acaba. Flanquejar a l’esq. xapant un romaní, fins a unes bones regletes (ganxo). Continuar tot recte per la placa fins a sota d’un sostre des don neixen dues fissures. Agafar la de la dr. que fins a situar-se a sobre d’una gran llastra en diagonal (R3 6c). Seguir la llastra cap a l’esq. fins a empalmar amb començament del tercer llarg de la via “Excesso”. Continuar per la via “Excesso” fins al cim.

La Geganta Adormida

2008-10-22T11:14:00.000+02:00

Petita gran paret de calcàri on recentment s'hi han obert nombrosos itineràris. Davant la falta d'informació actual m'he decidit a publicar totes les ressenyes de les vies que hi ha. Cal dir però que és un lloc ecològicament delicat on hi nidifiquen nombroses aus. Per la convivència, és molt important evitar l'època de nidificació i sobretot les zones on s'hi observen nius (part dr. de la Cara de la Geganta sobretot). Passar desaparcebuts és bàsic. Es divideix en dos sectors: "el Pit" (el de la foto) i "la Cara", una paret més curta situada a l'esq. "del Pit". Proximament es publicarà la guia de Collegats on hi haurà una informació més completa i detallada.

1. Descens

2. "Petit Diedre" 100m ED 6c (P.Gómez i G.Cucurell al 03/2007)
Via neta de material, oberta amb tascons i friends.
Dels tres grans diedres que ofereix la paret de la Geganta aquesta via ataca el de més a l'esq. que és el més curt. Escalar un primer llarg fins a una figuera (4+), seguir la fissura (6c trencat) i continuar per tot el diedre de roca gris fins al final (R2 55m). Evitar el terreny desplomat per les plaques de l'esq: començar per un diedre obert i flanquejar a l'esq. pel mig de la placa (delicat) fins que el terreny ens permet tornar a guanyar alçada per arribar a un bon relleix on hi ha una gran sabina (R3 6b). Sortir per una fissura que hi ha a la dr. de la sabina (6a) fins a desembocar a un terreny fàcil on s'acaven les dificultats.

3. "El Gegant del Pi" 120m ED 6c/A2 (P.Ordeig i G.Cucurell al 11/2007)
Via neta de material, oberta amb tascons i friends. S'eleva pel mur que hi ha entre els diedres "Petit Diedre" i "Orbital". Pendent d'alliberar.
L'atac és evident, a l'alçada d'un gendarme adossat a la paret. Escalar el gendarme per la seva dr.(5) i atacar la paret per una marcada fissura (6c) que acava en un gran forat (R1). Sortir per l'esq. del forat (6b de bloc i expo) i continuar pel diedre evident fins a desembocar a unes plaques (possible reunió). Flanquejar les plaques en diagonal a l'esq. fins arribar a la base d'un diedre-fissura (R2). Seguir el diedre-fissura (6a) fins a situar-se a un gran forat a la base del desplom final (R3). Anar a buscar el desplom per una zona de forats i, passant pel derrere d'un gran pont de roca característic (5+). Continuar en A2 (4pa) i després per un diedre gris i obert (6b). Acabat el diedre s'acaven les dificultats.

4. "Orbital" 200m ABO 7b/A2 (A.Egea i G.Cucurell en 4 dies del 03/2007)
Via oberta sense expansions. Segurament la més difícil de la zona. Passatges molt obligats. Per a una repetició portar 12 pitons, ganxos i alguna falca, a part de la col·lecció de fissurers. Pendent d'alliberar.
Itineràri complex que supera el gran desplom per anar a buscar el marcat diedre situat a l'esq. del "Gran Diedre" de la Geganta. Atac: al punt on comença la vira rocosa que puja cap a la dr. Començar per un diedre desplomat just a sota d'una gran xorrera (algún pitó). Pujar fins a peu de xorrera i passar a l'esq. (7a) per anar a buscar una petita fissura. Seguir-la fins al peu de la placa blanca (pitó) que és el tram clau de la via. Superar-la (7b obl) per anar a buscar un petit pont de roca. Continuar en A2 fins al gran forat (R1). Sortir per la dr. (6b) i continuar per una fissureta amagada (C2 de tascons), passar a la dr. (pitons) i continuar en A2 fins que el mur perd verticalitat on es pot sortir en lliure. Continuar per la placa gris (6b) i quan ja és fàcil, fer un gran rodeig per la dr. per poder anar a buscar el peu del diedre evident (R2). Continuar pel diedre (6a precàri) fins a trobar una bona repissa a la dr. on es pot muntar reunió (R3). Tornar al diedre (pitó), pujar 3/4m i flanquejar la placa cap a l'esq. (6b expo) per anar a buscar una fissura ample que arriba al final (5 amb un pas de 6a).

5. "Gran Diedre" 200m 7a -6a obl- (R.Brescó i J.Jover al 10/1994)
Primera via oberta a la paret. Està bastant equipada però cal portar algun fissurer. Dificultat dels llargs: 7a, 6b, 6a, 6b/c, 5+.

6. "Fins el Moll de l'Òs" 200m 7b -6c obl- (I.Cortés i N.Bustamante, hivern del 2007)
Itineràri de gran ambient que escala el gran pilar de la geganta. Bastant equipada amb parabolts, tot i que s'han de portar fissurers i té trams bastant obligats amb les assegurances allunyades. Dificultat dels llargs: 7a, 7a+, 7a, 7b, 7a.

7. "Pixums" 300m ED 6b/A1 (S.Araguz D.Tallant i G.Cucurell al 02/2007)
Via oberta sense expansions. Hi trobarem 3 claus. Portar 8 pitons i fissurers. S'enfila per la part dreta del Pilar de la Geganta. És tota una aventura, té trams de roca delicada, i herbetes i humitat durant la meitat superior. S'ha repetit amb 10h.
Atac: Un centenar de metres a la dr. de la base del fil del pilar hi ha un diedre evident bastant brut de vegetació. Començar per unes fissures de roca gris – bavosa que hi ha a l’esq. de dit diedre. Seguir les fissures fins a una petita vira de roca trencada (6a). Passar a la dr. i un altre cop amunt fins a un replà amb baixada (R1: sabina i pitó). Sortir de la reunió per la dr. seguint una fissura que condueix al diedre que ve de baix (4). Creuar el diedre superant un petit desplom (A1 2pa) i continuar per un diedre obert (6b) fins que el terreny s’ajau al peu d’una gran llastra (R2). Continuar per la llastra fins al seu cim i flanquejar la placa cap a l’esq. (6b, pitó) fins a una reunió penjada (R3: pitó). Guanyar un curt diedre obert fins a una fissura horitzontal. Flanquejar-la i continuar per un altre diedre obert i inclinat fins a la base d’una grossa fissura. Pujar-hi mig amb encastament fins a un bon replà (R4 6b). Continuar per les plaques herboses anant cap a la dr. durant dos llargs, fent nombrosos flanquejos i un petit pèndul (6b i A1). Aquest tram és molt poc definit i permet variants. L’objectiu és anar a buscar una xemeneia amagada que desemboca al cim (4+).

8."El Guardià" 75m ED+ 7a (No surt al cròquis) (M.Ollé i G.Cucurell al 10/2006)
Fantàstic sistema de fissures situat just a la dr. de l’aresta que delimita la Cara de la Geganta (no el Pit) per l’esq. Atac: Des d’una petita torre de blocs punxeguts. Des d'aquest punt s’aixeca un diedre evident i, a la dr. una fissura que és la que aquesta via utilitza. Pujar per la fissura i abans que aquesta es torni del tot descomposta flanquejar diagonalment a la dr. per la placa gris (6a) anant a buscar un diedre amagat. Pujar pel diedre (5, pitó) fins al peu d’un mur blavós molt vertical ratllat per una fissura (R1). Continuar per dita fissura (7a, 2 pitons) fins que s’acaba a sota d’un sostre. Evitar-lo per l’esq. i continuar fins a la base d’un altre mur on s’hi troba una fissura que puja en diagonal a la dr. Seguir-la fins al seu extrem (6b) i continuar amunt fins a un replà (R2). Pujar per la placa gris fins al cim (4).

Aproximació: Creuar a peu el poble de Perecalç i continuar per un camí bastat fressat i planer que comença a l'alçada d'uns prats. Aquest camí rodeja sense perdre gaire alçada, tot el Tossal de l'Àguila pel sud, fins arribar a la Cara de la Geganta (40 min) situada a l'esq. Des de peu de la "Cara" es continua per un senderet que baixa fins al "Pit" que és la paret que es veu de perfil (15 min més).

Shelter Stone

2008-10-18T13:14:00.000+02:00

"Thor"

220m E5 6b

"Després de caminar quatre hores, remuntant una vall, creuar un port nevat i tornar a baixar per la vall de l'altre banda, confondre'ns de lloc, creuar rius i cascades i, tornar a remuntar una tartera, ens vam trovar amb aquesta magnífica paret granítica orientada al nord, i envoltada d'un paisatge al·lucinant. El fred era intens i el vent no afluixava i, la tensió que suposava escalar aquells llargs tant difícils, convertia l'escalada amb una gran batalla. Els dits ens sangraven de retorçar-los a dins de l'esquifida fissura mentre una forta cremor recorria per l'estómac advertint de la falta de control. Però després de superar aquelles atrocitats, la via continuava per un terreny més fàcil d'herba vertical i, cap a mitja tarda vam assolir el cim del Shelter Stone on vam gaudir una estona de l'escalfor del sol. Ara només ens faltaven unes hores del llarg descens fins al cotxe, feliços d'haver aconseguit escalar una via tant difícil, tant estètica i tant pura."

Obertura anglo-catalana al Gran Dru

2008-10-17T19:51:00.000+02:00

"Litle Ian"
600m ED- 6b/A1 (6c)

Tom Ripley (de 18 anys!) i Ferran Martínez obren un nou itineràri a la cara sud del Gran Dru amb l'estil més impacable: s'enduen un joc de tascons, alguns friends i un pitó que no fan servir, a més a més en el dia i sense gaires preperatius. Una manera d'obrir que ens recorda l'ascensió de Nicolas Shenkel i Bernard Wiestlibach quan es van aventurar a la cara oest seguint la mateixa ètica. Ferran comenta que "Litle Ian" es una via on predomina l'escalada de fissures i que puja per un pany de paret que permet nombroses variants. Escanen en lliure fins a 6b i resolen alguns trams en A1, que son alliberats pel que va de segon (6c). Malauradament la cordada es veu obligada a abandonar a 60 metres del cim a causa d'un empitjorament meteorològic. Tot i això Chapeau!
.

Tom Ripley recuperant el sisè llarg. Foto: Ferran Martínez

Més informació a http://www.caranorte.com/blog/?p=66

Slate, la millor pissarra del mon

2008-08-18T16:12:00.000+02:00

"Rainvow of Recalcitrance"
65m E6 6b

Rainvow Slab és una gran placa de pissarra on s'hi troben algunes de les vies més famoses i impresionants del Nord de Gales,"Slipstream" de John Readhead o "The very big and the very small", un 8c tumbat del famós Jonny Dawes, en son alguns exemples. Però de totes les vies que hi ha, n'hi ha una que és la línia de la paret: "Rainvow of Recalcitrance", un itineràri que segueix una microfissura de dits i que continua per la gran arruga en forma d'arc que travessa la paret, on assegurar-se és impossible. El segon llarg de la via, supera un tram de placa molt llis de la forma més intel·ligent, per poder sortir per dalt sense haber de clavar espits. Traduint: dos llargs de 7c i 7a molt exposats i sense xapes on cal afinar al màxim la presisió del moviment juntament amb el control nerviós. Una via del 1986! El maig passat Jordi Esteve i Gerber Cucurell en van fer una repetició. S'enduen tascons petits, camalots C3 i alguna cinta dicipadora. Gerber aconsegueix el primer llarg al segon intent, després d'una gran caiguda i, Jordi encadena a vista la segona part d'aquesta obra mestra.

Jordi Esteve encadenant el segon llarg.
Foto: Dani Santacatalina

Ainet de Cardós

2008-08-08T20:19:00.000+02:00

HolandaAbo- 7a

Holanda és una via que s'eleva per un gran desplom de pissarra, situat molt a prop del poble d'Ainet de Cardós (Pallars Sobirà). Aguantar la continuïtat és la principal dificultat d'aquest itineràri. La roca és generalment bona i es caracteritza per les seves formacions arrodonides.

Foto: Patty Trespando

Nova via al Gat

2008-04-20T16:00:00.000+02:00

"La Punki" ED+ 6c

1a asc: G. Cucurell amb companyia de J.Espuny (04/2008).
Esplèndita via que s'enfila pel mur vertical situat a la dr. del sostre del gat. Moviments delicats i poc protegits durant la secció de la primera franja d'arenisca. Durant la resta de la via entra tot a caldo.
Primera ascensió: G. Cucurell en companyia de J. Espuny al 04/2008. Començar des d'una reunió de burins (via "Pinki") que hi ha a mig camí entre el sostre del Gat i la llastra de la dr. Elevar-se pel centre de la placa fins a la franja d'arenisca. Superar la balmeta per anara buscar dos forats (dolents per cert) i flanquejar diagonalment a l'esq. fins que la paret perd verticalitat a l'alçada d'un forat d'arenisca on hi ha una forma d'ou a dins. Continuar amunt per anar a situar-se a sota la balmeta que hi ha a l'esperó. Superar la balmeta i després en tendència a la dr. per fer reunió a dins d'un forat on hi ha un pont de roca gegant (cable).
Material: Camalots fins nº2 (camalot 0,4 important), C3 1 i 2, tascons petits i algun tricam petit.

La Panxa del Bisbe

2008-04-17T14:03:00.001+02:00

"Pecata Minuta" (ABO 7b)
55m Abo 7b

Gerber Cucurell escalant els primers metres de la via. Foto: Jordi Climent

Via oberta per sota només amb tascons i friends. S'eleva pel mur semidesplomat que hi ha entre les vies "Panxa Contenta" i "Patatas con Beicon". Té molta continuïtat i demana a l'escalador molta resistència tant física com mental ja que dels 55m que té, 45 son desplomats. Segurament la via més difícil de Montserrat en aquest estil.

Atac: Des d'una balmeta que hi ha a l'extrem dret. d'un arbre caigut.
Pujar per l'esq. del forat que queda a sobre nostre i després en tendència a l'esq. seguint uns forats bons fins arribar a la franja horitzontal. Superar-la pel centre (fi) i després en tendència a la dr. fins a la següent franja horitzontal on s'hi troba un característic ullal de pedra. Pujar fins a la següent franja esquivant un pas difícil per la dr. Flanquejar la franja a l'esq. i superar-la per la dr. d'un forat anant a buscar una forma d'arenisca amb mà dr. Superar una última balmeta i continuar tot recte fins a una reunió de burins. En general, la protecció és bona a les "franges horitzontals".

Material: Cam 2 x2, Cam 1 x2, Cam 0,75 x3, Cam 0,5 x2, C3 2 x2, C3 1 x2, Alien vermell, tricams mitjans, tascons, bagues llargues i 2 cordes, alguna cosa més per si de cas.

"Porto més de quatre hores de batalla, la victòria està a prop però tinc el cervell destrossat i els braços se m'engarroten a cada pas. No puc continuar i desgrimpar és impossible. Haig de caure i, sé que l'úlitm friend està molt, molt lluny... Aviso al Pollito que em tensi les cordes. Quan noto la tensió m'espero uns segons per si se'm acudeix alguna solució d'última hora, però no hi tinc res a fer, estic perdut. Em deixo anar de la pedra i començo el meu llarg viatge pels aires mentre el cor se'm encongeix tant que no em deixa respirar"

Plecs del Llibre

2008-04-14T14:26:00.000+02:00

"Miserables Tatxaires" (ABO- 7a)
175m Abo- 7a

Una obra mestra, no només a nivell local sinó també a nivell nacional. L’estil és impecable, va ser oberta amb només 3 espits de progressió. Per repetir-la no és tant important anar sobrats de grau sinó tenir molta intuïció i una molt bona pràctica amb l’ús de les proteccions naturals. S’ha repetit sense martell i sense utilitzar l’espit del llarg 1 ni els burins del llarg 4 (tram comú amb "Rosaura"). Calen camalots repetits fins nº 3, friends estrets, camalots C3, tascons i algun tricam mitjà.

Primera Ascensió: C. Brascó i V. Esteve al 05/12/1994
Atac: A la dr. d’un arbre sec.
1. 40m 6c. Elevar-se per la dr. del llavi (pitó) i continuar per les plaques (espit) fins arribar a sota la balma. Esquivar la balma per l’esq. guanyar uns metres (protecció pobre) i tornar horitzontalment a la dr. fins a la reunió (espit).
2. 20m 6a. Pujar més o menys en tendència a la dr. fins arribar a sota la balma on hi ha una reunió de burins comuna amb la via “Rosaura”.
3. 45m 6c. Superar la balma (plom i espit) i continuar recte amunt a mig camí entre les vies “Rosaura” i “Sagitari”. Al final del llarg sortir per la dr. d’un forat (cam 3) i tornar a l’esq. fins a una reunió de burins de la via “Rosaura”.
4. 45m 6b. Seguir la fissura (pitons i burins) fins que aquesta es bifurca. Agafar la de la dr. fins al seu final i continuar amunt però en tendència a la dr. fins a una reunió de burins de la via “Sagitari”.
5. 35m 7a. Elevar-se fins a la base del mur vertical (espit) i pujar recte fins arribar al llavi (molt exposat). Sortir per la dr. del llavi i continuar recte amunt fins arribar al cim.

* Bona topo a http://www.montserratclimbing.com/index.asp?m=9&v=2&key=&idf=26

La Momia, vanitat oculta en lliure

2008-02-07T19:51:00.000+01:00

Vanitat Oculta en lliure (6c)

La Vanitat Oculta és una via que s'eleva per les plaques situades a la dreta de la fissura "Santacana". Es va obrir en escalada artificial (A4) i la guassa és que els primers ascensionistes només hi van instal·lar tres expansius a la segona reunió. Casi 25 anys més tard de la seva obertura s'ha pogut escalar en lliure, sense ensajos previs i sense l'us de martell ni de pitons. Això si, amb una bona dosis d'esperit Tradicional.

Primera ascensió per la cordada Verdaguer-Alzina al 1984
Primera ascensió en lliure per Jordi Esteve i Gerber Cucurell al 2008.
Descripció de l'itineràri: La via consta de quatre llargs, els tres primers molt sostinguts i delicats. Cal intuïció i molt bona experiència en ficar friends a caldo a dins de forats raros. Sovintegen els "subenbajen".

1. 20m 6c: Protecció pobre a base de ploms. Com diuen els anglesos el llarg és "Bold" o sigui negrillo en cas de caiguda. Els moviments més dificils però estan a la primera meitat del llarg i queden ben protegits amb un bon Camalot C3 del nº2. La segona meitat del llarg és la més exposada però hi ha un moment que ens podem desviar 2m a l'esq. per posar un Cam del 4. Algo és algo. Reunió al llavi característic.
2. 35m 6b: De tant en tant entren peçes a "caldo" però en general tampoc es pot dir que s'asseguri fàcilment . Els moviments més difícils estan arribant a la reunió i no queden del tot ben protegits. Mola portar algunes bagues llargues per evitar el fregament. Reunió amb 3 burils.
3. 30m 6b: La protecció és bona si portem el que toca però no sempre és abundant. La primera meitat del llarg té 3 pitons, després, cal superar una baumeta on no s'hi veu cap seguro. Abans de superar-la entren un DMM (0,75 cam) i un C3 00. Reunió a la R2 de la via "Silvian" (burils molt cutres, ja veureu perquè...)
4. 40m 4+: Des de la reunió sortir en tendència a la dr. i després recte fins al cim.
Material: De tot i força, camalots fins nº4, tascons mitjans i petits, camalots C3 (tots) aliens, fiends Metolius o algo que sigui estret, i un tricam del 0,5. Sobretot dues cordes.

Nova via a la Momieta

2008-01-29T18:20:00.001+01:00

Moby Dick (ED 6b)

Primera Ascensió: J. Esteve i G. Cucurell al 01/2008.
Descripció del traçat: Elevar-se per la xemeneia que es forma entre la mòmia i la momieta i, al cap d uns 10m, 3m abans d'arribar al derrer rapel flanquejar la placa vertical cap a la dr. fins arribar a un forat on es pot muntar reunió (R1 6b). Sortir recte per agafar els 4 primers metres de la "Vomitos" i passar a la placa de la dr. per anar a buscar un clau. Continuar recte amunt seguint l'espró i finalment en tendència a la dr. fins a trobar una reunió de burils situada a 5m del cim. D'aquí al cim és fàcil (R2 6b).

Material per una repetició: Camalots fins nº2, aliens, Camalots C3, tascons i un tricam del 0,5. Bagues per merlets també.
Roca bona i ambient assegurat. No es tan expo com sembla, pero cal nar rodat amb aquest tipus d ascensions. A la via només hi ha quedat un pitó.

Foto: Germinal Sánchez

Collegats, últimes obertures

2008-01-07T16:47:00.000+01:00

A l'esq: Paret del Roquefort, al centre: la Pedrera, a la dr: paret de la Represa

Paret del Roquefort: situada a la zona de l'argenteria, es troba a l'esq. de la carretera vella poc abans d'arribar amb el trencall de la sortida del derrer túnel. Aproximació 20 min.

1. La vida es silbar i fer ampolles 140m ED+ 7a (A.Egea i G.Cucurell al 24-25/03/2005)
Via molt poc equipada amb 4 espits de progressió. Variada i amb trams de gran ambient. Portar camalots fins nº4.
Començar en línia recta per sota una fissura ample característica. Pujar per la placa (6b, 3 pitons) i entrar a dins la fissura amb encastament fins al seu final (R1 espit i pitó). Sortir per la placa de la dr. (pitó i espit) superar un petit sostret (7a) i continuar per una placa de formes estranyes (espit) fins arribar a una espècie de vira-fissura que puja en diagonal a l’esq. Seguir-la (pitó) fins a un bon replà (R2, 3 pitons). Pujar en tendència a la dr. fins a un espit. Passar a l’esq. (6a/b) i continuar pel mur foradat fins a sota del gran sostre (R3 2 espits) Sortir per la dr. pujant per xorreres per anar a buscar el punt dèbil del gran sostre (espit) superar-lo cap a l’esq. (6b) i continuar pel mur grisenc fins al cim. Descens: ràpel des de la R4 a la R3 i al terra. Convé deixar una corda fixada des de la R3 per poder-hi arribar des de la R4.
.

La Pedrera: paret situada just a la dr. de la sortida del barranc de l'infern.

.
2. Qui no corre vola 100m MD+ 6a (P.Gómez i G.Cucurell al 11/2007)
Via neta de material oberta amb tascons friends i un ganxo. Va a buscar el diedre característic que s’alça a la dr. de la sortida del barranc de l’infern.
Situar-se al extrem esq. del sector de la pedrera i seguir una vira que porta cap a una torre gris. Flanquejar-la per unes fissures horitzontals (3+) per poder passar a l’altre banda (R0). Elevar-se uns metres i flanquejar la placa gris (ganxo) per situar-se al peu del gran diedre (R2 6a). Seguir tot el diedre fins a un gran forat que hi ha a sota el desplom final (R3 5+ delicat). Sortir per la fissura desplomada de l’esq. (6a) i després per un terreny més fàcil fins al cim.

Paret de la represa: situada just a sobre de la carretea vella, enfront de la sortida del barranc de l'infern.

3. Implosion 90m ED 6c/A1 (P.Gómez i Gerber Cucurell al 11/2007)
Via neta de material oberta amb friends i tascons. Pendent d’alliberar.
Seguir el marcat diedre que hi ha a la dr. del sector esportiu fins que s’acaba a sota d’un desplom: dos llargs de 4+ i 6b amb A1 (4pa). Sortir per l’esq. fins a situar-se al peu d’una placa gris no tan desplomada. Superar-la per una fissureta que va cap a la dr. (6c precàri), superar un altre ressalt, i flanquejar a l’esq. per anar a buscar la sortida de la paret (fàcil).

4. Intent Abo 7b fins a un pitó (P.Gómez i G.Cucurell al 11/2006)
Aquesta possible via ha quedat amb intent després de ser trepitjada per l’equipament d’un sector esportiu. Es va demanar a l’autor que retirés els parabolts que afectaven el traçat, però després d’un any i sis mesos els parabolts segueixen allà. El pitjor és que l’autor dels fets era conscient de la nostra obertura, però segons ell, tothom esperava un sector d’ombra per l’estiu, un sector on ara no hi va ningú.

Escalant a Tavascan

2007-12-17T18:40:00.000+01:00

Pau Gómez encadena Horitzontal (6a), una de les vies de pissarra que trobem a les roques d'Esposi (Tavascan).

Foto: Ramon Sulé

Petit Dru, via dels Ginebrins

2007-09-28T20:28:00.000+02:00

Via dels Ginebrins

La via dels Ginebrins va ser la primera via que es va obrir a la cara oest dels Drus sense utilitzar ni pitons ni burils. Malauradament aquest estil tan pur ha tingut poc seguiment. Tres anys més trad Michel Piola foradava plaques llises a cop de burilador per obrir la il·lògica "Passage Cardiaque", Marc Batard va instal·lar més de 30 Spits a la seva "Soutien aux SDF" i Jean Cristophe Lafaile no es va posar ni els peus de gat per obrir la seva via. Evolució o retrocés? Suposo que la millor resposta seria: amb els anys, guanya el número i perd l'estil, i de rebot la preservació natural de les roques.

Fotografies superiors: durant la primera ascensió Catalana a la via feta per Jordi Esteve i Gerber Cucurell.

Primera ascensió: Nicolas Schenkel i Bernard Wiestlibach al 1 i 2 d'agost del 1981.
Material: Camalots fins nº 5 o 6 i tascons sobretot petits.
L'atac se situa a mig camí entre el punt més alt de les vires del sòcol a l'esq., i el corredor de la cara oest a la dr., per un diedre llis ven bisible. Elevar-se pel diedre (6b expo, no es pot protegir) i al final passar cap a una vira a la dr. Seguir-la fins al extrem dret, elevar-se una mica i pendular a la dr. per anar a buscar un sistema de fissures evidents. Seguir-les en línia recte, evitant una gran torre per l'esq. fins arribar a un bon replà (5 llargs de 5+/6a i un llarg de 6b). Des del mateix replà surt un diedre llis que cal evitar per unes fissures que hi ha a la seva dr. (6b) que amb dos llargs, desemboquen a les Terrasses Superiors. Elevar-se al màxim per les Terrasses fins a situar-se a la base d'una fissura-xemenèia que hi ha 15m a l'esq. de les fissures de la Magnone del 52. Pujar per la xemenèia i al cap d'uns metres passar a la dr.per seguir una petita fissura que va lleugerament a la dr. fins arribar a un diedre (6b) Elevar-se 5m pel diedre i passar un altre cop a la dr. per anar a buscar un altre diedre que queda amagat (llarg curt de 10m i 6a) Continuar en línia recte pel diedre i després per un Off- With (6b molt expo) fins que el terreny s'ajau al peu del marcat diedre que segueix la via "Les Strampontins du Paradis". Pujar per un terreny trencat, al flanc esq. del diedre fins anar a parar a una vira que s'ajunta amb la Directa Americana a dos llargs del bloc. Seguir la Directa fins al bloc (5+).

Roca del Diable

2007-08-17T23:14:00.000+02:00

Abans de viatjar a Gran Bretanya per primera vegada i de conèixer l'ètica de l'escalada tradicional, obriem vies utilitzant parabolts per poder assegurar trams llisos. Sovint buscavem vies de placa i intentavem instal·lar el mínim d'expansions. Pujava un dels dos i quan creia convenient espitar, ho feia saber a l'altre. Si al de la reunió no li semblava bé, el primer baixava (des d'un ganxo, desgrimpant o d'on fos) i cedia el llarg a l'altre per si podia espitar una mica més lluny. Quan aquest posava una xapa baixava un altre cop a la reunió per poder descansar i cedir el llarg a l'altre, que estava més fresc, més fanàtic i per tant amb més tarro per anar fent quants més metres a pèl millor. Teníem unes normes sagrades: no colocar mai una xapa penjant de la xapa anterior, ni pujar en artificial. A continuació preseno un parell de vies obertes amb aquest estil que, tot i que no son d'escalada tradicional, ténen un compromís important.

.
1. Hotel Costes 105m Abo 7c (A. Egea i G. Cucurell al 22-23-30/04/2006).
Portar aliens i camalots fins nº2 pel L3, els L1 i L2 no hi entren peces.
2. Natura Morta 105m ED+ 6c (A. Egea i G. Cucurell al 19-20-26/02/2005)
Portar aliens i camalots fins nº3.

Petit Dru, via de la cara nord

2006-07-15T10:05:00.000+02:00

El pès de més

En aquesta piada m'agradaría mostrar l'importància que té cada gram de més que sumem a la nostra motxilla alhora de fer ascencions alpines, on no es poden arrossegar petates, i a on per tant, haurem de carregar totes les nostres coses a l'esquena mentre escalem llargs de mitjana dificultat durant molts metres.

Al juliol del 2006 l'Albert i jo vam dur a terme aquesta escalada del Massis del Mont Blanc. L'Albert és un gran escalador en roca pura, però tenía poca excpèriència en ascencions alpines i jo, feia molt de temps que no en feia cap i ja no me'n recordava què passava quan es carrega la motxilla més del compte. Portavem de tot: 1 piolet tècnic per cada un, grampons, 2 pantalons, un pal telescòpic, 2 plumes (per cap) i gore, funda vivac i matalasseta, fogonet i pot, 2 parells de guants, botes pesades, 4 pitons (que no els vam fer servir) 2 cargols de gel (que no els vam fer servir) 15 tascons, aliens i camalots fins el nº 3.

Tot i que vam poder fer cim, la veritat és que ho vam fer bastant penosament per culpa del pès, no vam disfrutar la via, i degut al cansament vam tardar més hores. Havent entrat a les 11h del matí se'ns va fer de nit a les 21h a 150m del cim i vam haver de fer un patètic bivac en un replanet pel cul.

Ara, quan recordo aquella ascenció, només recordo que les vaig passar molt putes, i que no hi va haber cap moment que la disfrutés.

Material?

- Piolet: amb un pels dos o un minipiolet ja n'hi ha prou, perquè aquesta via no té dificultats glacials.

- Grampons: Si es fa l'aproximació per grands Montets en fan falta uns per cap, però si es fa per Montenvers n'hi ha prou amb uns per cordada. A les males, un per cap.

- 2Pantalons: Uns per escalar i uns per dormir. Amb menys pès vas més ràpid i no fas bivac.

- Pal telescòpic: Et passes moltes més hores escalant que caminant. Què prefereixes, escalar bé durant 10h o escalar malament i caminar còmode durant 2h.

- 2 Plumes, funda bivac i matalasseta per poder aguantar el bivac sense sac: Si no portes tot això segur que no fas bivac.

- Fogonet i pot: està molt bé per vies amb bivac o per l'hivern, però a l'estiu sempre regalima aigua de tot arreu. Si no el portes tens menys números de fer bivac.

- 2 Parells de guants: Va molt bé portar-ne uns de gruixuts pel matí següent del bivac, però si no fas bivac amb uns de prims n'hi ha prou perquè aquesta via no té dificultats glacials.

- Ulleres de sol: és cara nord i per un dia que no les portis no passa res. Igual amb la crema solar.

- Botes pesades: amb unes de trèking de gore tex ja n'hi ha prou, camines més còmode i ràpid i t'estalvies pès.

- 4 pitons: la via n'està ple!!! si preveus que te'n faran falta els pots recuperar de la via.

- 15 tascons: no hi va haber cap llarg que en posés més de 6

- 2 cargols de gel: de veritat que en aquesta via no hi pinten res.

- Aliens i camalots fins nº3: El nº 3 pesa massa i els aliens son substituibles per tascons peques, amb 2 o 3 camalots (verd, vermell i groc per exemple) ja n'hi ha prou.

Us adoneu de la quantitat de xorrades inútlis que carrega un a l'esquena? Què és més segur, portar material de bivac i fer bivac, o no portar-ne i no fer-ne?

De totes maneres, un escalador només es pot permetre anar tant lleuger quan realment està a l'alçada de la via. Jo prefereixo evitar les vies que no estan a la meva alçada. Però llabons, com se sap si s'està o no a l'alçada d'una via? Això és una de les grans incògnites que dónen sentit a l'alpinisme.

Vallferrera, nord del Pic Palomer

2006-05-25T09:53:00.000+02:00

Via Duna160m ED 6b

1a asc: Ferran Comadran i Gerber Cucurell al 2006
Topo: Atac: A la dr. d’un diedre acanalat al punt més baix de la muralla més occidental. L1. (3 10m). Superar un petit mur vertical, fins a un replà de pedres soltes. L2. (6b 60m). Elevar-se obliquament a l’esq. fins a situar-se al centre de la gran placa gris. Superar-la pel centre resseguint una petita fissura de forma arquejada. Quan s’acaba cal continuar recte evitant un petit diedre per la dr. fins arribar a una gran repissa. L3. (6b 30m). Superar aquest segon mur per un diedre que es forma entre la placa més vertical a l’esq. i uns sostres de roca dolenta a la dr. Al final del diedre cal desviar-se a la dr. fins al peu d’una marcada fissura. L4. (5 35m). Seguir la fissura fins que s’acaba la paret. Des d’aquí s’arriba al cim amb una grimpada.

Accés: Des del pla de Boet seguir el camí del GR11 en direcció Andorra, que puja entre pins per la dr. de la vall. Amb 45 uns min s’arriba a un gran pla amb rierols i pelat de vegetació. Des d’aquest punt es veu el Pic Palomer en direcció S-E i és on cal abandonar el camí del GR remuntant la vall per la dr. del riu fins arribar a la paret situada al fons de la coma.
Descens: Caminant per la dr. de la paret.
Altres vies: A l’esq. de la via anterior n’hi ha una oberta per Tom i Fina. No hi ha més dades.